dilluns, 18 d’octubre del 2010

L'ENDEMÀ D'UNA BATALLA PERDUDA...

Avui eliminaré dos dies de la meva agenda: AHIR i DEMÀ

Ahir va ser per aprendre i demà serà la conseqüència d'allò que avui pugui realitzar.

Avui, m'afrontaré a la vida convençuda que aquest dia mai més tornarà.

Avui és l'única oportunitat que tinc de viure intensament, ja que ningú pot assegurar-me que demà tornaré a veure el sol.

Avui tindré l'audàcia de no deixar escapar cap oportunitat, l'única alternativa és el triomf.

Avui invertiré el meu recurs més important: el meu TEMPS, en la meva obra més transcendental: la meva VIDA; cada minut el viuré apassionadament per fer d'avui un dia diferent i únic a la meva vida.

Avui reptaré cada obstacle que se'm presenti amb la fe de vèncer-lo.

Avui seré la resistència al pessimisme i conquistaré el mon amb un somriure, amb l'actitud positiva d'esperar sempre el millor.

Avui faré de cada feina ordinària una expressió sublim.

Avui tindré els peus a la terra entenent la realitat i la mirada en les estrelles per a inventar el meu futur.

Avui tindré temps de ser feliç i deixaré la meva empremta i la meva presència dins el cor dels altres.

Avui, et convido a començar un nou temps on siguem capaços de somniar que és possible tot allò que ens proposem i que ho farem amb alegria i dignitat.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

ESGOTADA

A la recta final i molt cansada... vull atendre-ho tot i arribar a totes les parcel·les, inverteixo molt temps en aconseguir els meus objectius, però no puc restar ni un segon en desatendre la resta... però tota la resta se'n ressent i trontolla i jo no puc defensar tots els fronts. Es una guerra, al front de la qual estic lluitant sola i a contracorrent...