dimecres, 25 de gener de 2012

Aquelles petites coses

És bonic veure que hi ha gent gran, que no ha tingut massa possibilitats de formar-se durant la seva infantesa i joventut, que probablement no ha tingut una vida fàcil… però que saben aprofitar les oportunitats que els dona una petita escola per seguir avançant i aprendre allò que creien impossible i que estan convençuts que mai és tard per començar.

Avui, un cop més, m’han demostrat la magnitud dels valors i la importància d’estar agraït a tot allò que la vida ens ofereix. …I moments com aquest son els que m’ajuden a sobreviure en un petit “zulo” que avui s’ha convertit en un paradís, em donen escalfor tot i el fred que sento cada matí, em recompensen amb estimació tot allò que em treu les retallades…

I és que una alumna d’informàtica, menudeta i tímida, d’aquelles personetes que fins i tot no et diuen ni bon dia, per allò de “no molestar”, ha entrat al meu despatx i, gairebé sense mirar-me, ha tret de la bossa un petit paquet minuciosament embolicat per tal de protegir-lo…m’ha portat un platet de vidre fet per ella mateixa, amb una fada dibuixada al mig…”te he traido esto, el hada es muy bonita y se parece a ti”.

Cadascú fa la seva feina com pot o com en sap, pot agradar més o menys, ens pot omplir o no, però que poquet costa fer-la amb un somriure... al menys donar-los això, ja que no els podem oferir tota la qualitat i acolliment que es mereixen...

La ciudad de los sueños

Y entonces me descubrí mirándome.
Allí estaba yo, en pie, justo enfrente del espejo donde siempre imaginaba. Entonces tus formas tenían el sentido perfecto, al compás que marcaba el movimiento de los velos que cubrían las ventanas. Como parte de un plan absolutamente preparado, te imaginaba siempre con la cantidad justa de luz, la suficiente como para que yo, cual director de fotografía, pudiese componer el resto.

Me descubrí, mirándome y puse el empeño suficiente para descubrirme al detalle. Durante unos minutos centré toda la atención en mis ojos, grandes, de tonos melosos y fue entonces cuando por primera vez te descubrí en mí. Allí estabas tú, en cada movimiento, en cada parpadeo. Sorprendido decidí continuar con la “auto-exploración” y en cada uno de los paisajes de mi cuerpo puede descubrirte, en algunos más escondidos que en otros, pero en casi todos estabas bien presente.

¿Por qué estaba sucediendo?
¿Por qué prácticamente tú y yo formábamos un solo elemento? ¿Un solo ser?

Quizás te había idealizado tanto que “de a poquito” me fui componiendo contigo hasta descubrir que yo estaba completamente hecho de pedacitos de ti.

(La ciudad de los sueños)


http://www.youtube.com/watch?v=jz-fc1AbBkQ&feature=share 

dimecres, 4 de gener de 2012

Reflexió


Avui em permeto l’atreviment de donar-vos un consell, potser és una reflexió, però que m’agradaria compartir amb vosaltres.
Jo pensava que els bons instants viscuts restaven per sempre a la nostra memòria, a les postres retines i els reteníem al cor. Per experiència, he vist que això no sempre és així i que, malauradament, i ha moments dolorosos i difícils que perduren molt més que les alegries i que ens acompanyen fins la última passa.
Veure que qui més t’ha estimat a la vida no recorda gairebé ni un dels moments viscuts al seu costat, costa moltíssim d’entendre i d’assolir i, adonar-me que allò que li va produir un mal irreparable l’acompanyarà eternament em va fer reflexionar.
Per tant, gaudiu dels bons moments, dels somriures que us ofereix la vida, de la gent que us estima i que us fa viure intensament, de totes les oportunitats que tingueu per ser feliços, estimeu a qui us estima, abraceu, beseu… que d’egoistes i amargats sempre en trobareu… Les llàgrimes, el dolor i la tristesa no es poden evitar, però si es pot viure intensament i es pot veure el futur amb optimisme i il·lusió!!
Jo no sóc diferent a ningú, ni he patit més que ningú, però tinc la certesa que a partir d’ara m’han de passar coses boniques i dolces… faré feliços als meus, gaudiré d’ells tot el que pugui (per molt lluny que estiguin), cuidaré als meus amics, lluitaré pels meus objectius, però no permetré que la lluita m’aparti de tot allò que em produeix felicitat!!... i recordaré als que ja no hi son, intentant oblidar el que ja no vull recordar.