És bonic veure que hi ha gent gran, que no ha tingut massa possibilitats de formar-se durant la seva infantesa i joventut, que probablement no ha tingut una vida fàcil… però que saben aprofitar les oportunitats que els dona una petita escola per seguir avançant i aprendre allò que creien impossible i que estan convençuts que mai és tard per començar.
Avui, un cop més, m’han demostrat la magnitud dels valors i la importància d’estar agraït a tot allò que la vida ens ofereix. …I moments com aquest son els que m’ajuden a sobreviure en un petit “zulo” que avui s’ha convertit en un paradís, em donen escalfor tot i el fred que sento cada matí, em recompensen amb estimació tot allò que em treu les retallades…
I és que una alumna d’informàtica, menudeta i tímida, d’aquelles personetes que fins i tot no et diuen ni bon dia, per allò de “no molestar”, ha entrat al meu despatx i, gairebé sense mirar-me, ha tret de la bossa un petit paquet minuciosament embolicat per tal de protegir-lo…m’ha portat un platet de vidre fet per ella mateixa, amb una fada dibuixada al mig…”te he traido esto, el hada es muy bonita y se parece a ti”.
Cadascú fa la seva feina com pot o com en sap, pot agradar més o menys, ens pot omplir o no, però que poquet costa fer-la amb un somriure... al menys donar-los això, ja que no els podem oferir tota la qualitat i acolliment que es mereixen...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada