Reflexió

Avui em permeto l’atreviment de donar-vos un consell, potser és una reflexió, però que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Jo pensava que els bons instants viscuts restaven per sempre a la nostra memòria, a les postres retines i els reteníem al cor. Per experiència, he vist que això no sempre és així i que, malauradament, i ha moments dolorosos i difícils que perduren molt més que les alegries i que ens acompanyen fins la última passa.

Veure que qui més t’ha estimat a la vida no recorda gairebé ni un dels moments viscuts al seu costat, costa moltíssim d’entendre i d’assolir i, adonar-me que allò que li va produir un mal irreparable l’acompanyarà eternament em va fer reflexionar.

Per tant, gaudiu dels bons moments, dels somriures que us ofereix la vida, de la gent que us estima i que us fa viure intensament, de totes les oportunitats que tingueu per ser feliços, estimeu a qui us estima, abraceu, beseu… que d’egoistes i amargats sempre en trobareu… Les llàgrimes, el dolor i la tristesa no es poden evitar, però si es pot viure intensament i es pot veure el futur amb optimisme i il·lusió!!

Jo no sóc diferent a ningú, ni he patit més que ningú, però tinc la certesa que a partir d’ara m’han de passar coses boniques i dolces… faré feliços als meus, gaudiré d’ells tot el que pugui (per molt lluny que estiguin), cuidaré als meus amics, lluitaré pels meus objectius, però no permetré que la lluita m’aparti de tot allò que em produeix felicitat!!... i recordaré als que ja no hi son, intentant oblidar el que ja no vull recordar.