Si caus, t'ajudaré
Si dorms, et deixaré somniar
Si rius, riuré
Si calles, escoltaré els teus gestos
Si plores, t’eixugaré les llàgrimes
Si mires, observaré
Si et manca una abraçada, t'abraçaré
Si necessites res, ho descobriré
Si no tens forces, te les donaré
Si no m'escoltes, t'escoltaré
Si un dia estàs trista, et faré somriure
Si ets feliç, jo ho seré
Si no veus la llum, t'aproparé els estels...
La vida ens envia àngels per fer-nos el camí més planer i acaronar-nos
el cor dia a dia... Avui fa 10 anys que vaig deixar de ser la “Sònia”
per passar a ser la “Mami de la Sandra”, el títol més valuós que pot
existir, i que vaig descobrir l’autèntic amor incondicional i la
capacitat immensa d’estimar. Estic molt orgullosa i satisfeta de la
“petita gran persona” que tinc a casa!!
Felicitats Princesa!!!! T'estimo videta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada