dimecres, 11 d’abril del 2012

AROMES

No sé si us passa, però sempre relaciono les cançons i la música amb moments viscuts o persones concretes. Un altre dia entraré a profunditzar en el tema, però avui us volia parlar de les olors, perquè també em passa el mateix molt sovint...

Un perfum em pot retornar la imatge d'algú o d'un lloc, per molts anys que hagin passat... és instantani, com si perfum i imatge anessin agafats de la ma, com si vista i olfacte fossin un únic sentit i fotografiessin instants...

O els matisos de la olor a mar, concretament del Mediterrani,... perquè depenent d'on estigui, la percebo diferent. Cada raconet té la seva peculiaritat... o més dolça, o més humida, o més profunda, amb regust a taronger o a pi, més pura, més forta, més salvatge... imagino que depèn del vent o de la contaminació, o de l'entorn... no ho sé, però no deixa de sorprendre'm que a un mateix mar li pugui trobar tantes diferències...

Hi ha olors que tots reconeixem i recordem... la olor a gespa tallada, a terra mullada després de la pluja, fins i tot podem sentir l'aroma a tempesta abans que ens arribi... o a les fumejants xemeneies en poblets d'hiverns freds... son tan especials que, si tanquem els ulls i les imaginem, som capaços de sentir-les amb intensitat... podem notar el fred de la neu només recordant la seva fragància...

Altres, son tendres i sensibles, profunds i únics... com la olor a bebè, dolços: tots s'hi assemblen, però cadascú és únic i especial... l'efluvi dels meus bebès l'hauria reconegut d'entre centenars, n'estic segura... és tan meva aquesta sensació que seria impossible equivocar-me...

En canvi, hi ha altres que tenim arxivats en la memòria, que no els tornem a sentir mai més, però que els recordem perfectament... aquella olor tan característica de les nines noves que em duien els Reis... perquè ara els Reis també porten nines, però no fan la mateixa olor, tot i que siguin noves, tot i que les portin els mateixos Reis, no aconsegueixen transportar-me a aquells moments, no és la mateixa olor que hi ha en el meu record...

I tot això ha vingut per una cafetera... una cafetera que he posat al foc aquest matí. Feia mil anys que no la feia servir, però aprofitant que sóc una dona rica en temps i gaudint d’una estona de relaxació, m’ha vingut de gust fer-ho... dieu-li caprici si voleu, però m’ha sentat molt bé!!. L’aroma del cafè de cafetera, del cafè com es feia abans, m’ha transportat en el temps i, a més de despertar-me, m’ha fet compartir amb vosaltres aquesta reflexió...

Mmmmm... voleu un cafetó??

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada