Hi ha depredadors, aus rapinyaires, animals que s'alimenten dels altres;
n'hi ha d'altres, que s'hi assemblen, per la forma del bec o les seves
urpes, i llavors agafen aquest rol. Si et pares a analitzar-los te
n'adones que són els més dèbils, amb moltes mancances i incapaços de fer
una pas endavant per sí mateixos; necessiten sempre la protecció d'un
altre per a la seva supervivència. Però també ataquen, perquè es creuen
amb la força i el poder per a fer-ho; els intentes amainar i quan sembla
que ho has aconseguit... hi tornen, amb mes ràbia i ganes de fer mal!!
quan més poden ferir, més grans i poderosos es creuen. La carícia la
confonen amb atac, les paraules dolces son com crits de guerra,
de l'enteniment dels seus companys es nodreix la seva bogeria, la solidaritat
dels altres fa créixer el seu egoisme i s'alimenten de l'engany i la
mentida, aconseguint afligir i ferir fins i tot els seus consanguinis...
i la seva agressió sempre és a traïció, mai els veus venir de front.
Cal estar sempre alerta, amics animalons, i a seguir lluitant!!