dimecres, 30 de maig del 2012

Bestioletes...

Hi ha depredadors, aus rapinyaires, animals que s'alimenten dels altres; n'hi ha d'altres, que s'hi assemblen, per la forma del bec o les seves urpes, i llavors agafen aquest rol. Si et pares a analitzar-los te n'adones que són els més dèbils, amb moltes mancances i incapaços de fer una pas endavant per sí mateixos; necessiten sempre la protecció d'un altre per a la seva supervivència. Però també ataquen, perquè es creuen amb la força i el poder per a fer-ho; els intentes amainar i quan sembla que ho has aconseguit... hi tornen, amb mes ràbia i ganes de fer mal!! quan més poden ferir, més grans i poderosos es creuen. La carícia la confonen amb atac, les paraules dolces son com crits de guerra, de l'enteniment dels seus companys es nodreix la seva bogeria, la solidaritat dels altres fa créixer el seu egoisme i s'alimenten de l'engany i la mentida, aconseguint afligir i ferir fins i tot els seus consanguinis... i la seva agressió sempre és a traïció, mai els veus venir de front.
Cal estar sempre alerta, amics animalons, i a seguir lluitant!!


1 comentari:

  1. Precisament són rapinyaires perquè per dins són buits encara que aparentin molta fortalesa i la vida ens ensenya a distingir-los de la resta i quan ho fas i t'en apartes els gemecs i crits de ràbia es senten de ben lluny cosa que fa que donguis les gràcies per haber- los pogut destingir....
    Per molt que en el fons ens dolgui,no ens fan falta aquestes bestioles....

    ResponElimina