Llar

Acabava la seva jornada laboral i tenia poc més de mitja hora, depenent del trànsit, abans de recollir els nens de l'escola i començar la nova jornada, la no retribuïda, però la que li aportava més satisfaccions. Li agradava passar per casa abans, eren uns minuts de silenci, de pau, de retrobament amb ella mateixa...

Obrir la porta i sentir l'aroma que havia deixat l'encens, que sempre li donava temps a encendre abans de marxar, tot i les presses matinals, trobar la casa en ordre i harmonia, tal i com l'havia deixat feia unes hores, com a ella li agradava, i gaudir del seu espai, amb la seva empremta a cada racó, amb aquella senzillesa i l'estil tan acollidor i tan seu, un reflex d'ella mateixa... 

Eren instants d'assossec, abans que les joguines, corredisses, rialles, baralles, cants i riures innocents tornessin a envair l'espai, abans l'enrenou entranyable tornés a omplir el seu cor.  Posava música de fons, diferent segons el dia, segons l'estat anímic, encenia una espelma aromàtica i s'endinsava uns minuts dins un llibre, mentre assaboria un te que havia preparat amorosament... era el seu moment. 

Avui, una vegada més, ha posat la clau al pany i ha obert la porta. Avui, la sensació no ha estat la mateixa... l'agradable aroma ha esdevingut un efluvi d'amargor, la pau li ha semblat un turment, l'ordre i harmonia s'ha convertit en una gran confusió... el seu espai ja no el sentia seu...  

Ha fet una passa enrere, tancant la porta al seu darrera...  Avui ha sentit que allò que era casa seva, mai havia estat una llar...