dimarts, 22 de maig del 2012

Llum...

Massa temps en la foscor
amagada en la penombra
protegida en la cuirassa,
massa eres de dolor...

És l'escut que et protegeix
preservant-te la feblesa
tutelant les teves llàgrimes
aplacant-les dins el cor

Treus el cap per l'escletxa
que et recorda que hi ha llum
i et desfàs de la ferralla
alleujant el pes absurd...

Poc a poc, mica en mica
vas tornant a ser un tresor
i un somriure d'esperança
et denota la claror...

 

3 comentaris:

  1. És preciós però un pel dur....

    ResponElimina
  2. I aquesta escletxa s'obrirà del tot i aleshores seràs tú la llum...

    ResponElimina