Passen ràpid els cinc dies, i et torno a tenir amb mi, amb nosaltres...
compartint el poc que ens queda per compartir, recordant-te tot allò que
et fa feliç i que mica en mica aniràs deixant enrere. Jo ho sé, no sé
si tu ho saps... I se'm fa difícil, tot i l'experiència, reprendre la
convivència amb l'oblit. Faig mil coses, intento llegir i endinsar-me en
una altre realitat, però a cada moment em reclames, perquè cada cop et
sents més insegura, et vas tornant nadó. I torno a ser amb tu...
Em fa mal, perquè sé el que et vindrà. A vegades et veig bé, tranquil·la i gaudint dels teus nets... altres perduda, absent de la realitat...
I que lents em passen aquests dies!!! Però tu t'ho mereixes... qualsevol mare s'ho mereix, perquè tu també ets una mica mare meva... Ho faig de tot cor, per tu, i sobretot per ells. Veure'ls compartir experiències, petons i estimades és el millor que poden tenir de tu. Et tracten amb paciència i tendresa en moments que altres nens no entendrien... això em fa sentir molt orgullosa perquè sé que, tot i el dolor, he fet una bona feina...
Em fa mal, perquè sé el que et vindrà. A vegades et veig bé, tranquil·la i gaudint dels teus nets... altres perduda, absent de la realitat...
I que lents em passen aquests dies!!! Però tu t'ho mereixes... qualsevol mare s'ho mereix, perquè tu també ets una mica mare meva... Ho faig de tot cor, per tu, i sobretot per ells. Veure'ls compartir experiències, petons i estimades és el millor que poden tenir de tu. Et tracten amb paciència i tendresa en moments que altres nens no entendrien... això em fa sentir molt orgullosa perquè sé que, tot i el dolor, he fet una bona feina...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada