dijous, 24 de maig del 2012

T'escolto

Has vingut per saludar-me, com molts matins, però en el teu "Bon dia" ja he notat alguna cosa diferent, com si hi hagués una continuïtat, un "puc parlar amb tu?...". No et conec massa, ets nova d'aquest curs, però no era la primera vegada que em venies a veure i he reconegut la teva mirada...
Amb l'excusa d'haver-te de demanar unes dades, t'he fet passar i, el teu somriure ha estat d'agraïment, de "Gràcies, no sabia com demanar-t'ho..." He tancat la porta i, asseguda al meu davant, has començat a parlar, com si d'un monòleg es tractés... t'he escoltat, amb paciència, intentant comprendre el teu sentiment, la teva angoixa, però alhora esforçant-me, un cop més, en què la teva descàrrega no es convertís en la meva càrrega. No t'he donat cap consell, no soc ningú per fer-ho, només la meva opinió i, sense adonar-nos, ha passat més d'una hora fins que has marxat. I ho has fet més tranquil·la i relaxada, més contenta i amb el teu somriure de pau... I amb una abraçada, que sempre ens reconforta una micona!

I és que darrerament faig el paper de psicòleg, de confessor, d'amic o de germà de molts de vosaltres, no em molesta; si us serveix d'ajuda, benvinguts tots!! El que em dol és veure que cada cop tenim menys capacitat d'escoltar-nos els uns als altres, que cada vegada hi ha més gent que es mira el seu melic i és incapaç d'alçar el cap i veure que el seu entorn està malferit i oferir una mà per sanar-lo.


Mentre continuem amb la vena als ulls i amb taps a les oïdes, donant-nos l'esquena, serem incapaços de fer un pas endavant... 

 

1 comentari:

  1. Escoltar als altres no costa res i si amb aquest petit gest podem ajudar a algú passa a ser un grn gest per la persona escoltada.
    El gran problema de la nostre societat és l'egoïsme...

    ResponElimina