Tinc dues bombolletes de
sabó, boniques i alegres; amb la llum del sol reflecteixen els colors de
l'arc de sant Martí i s'enlairen amb innocència... Haig de protegir-les
i acaronar-les, donar-los aire per tal que es puguin alçar, però tan
sols el precís, el necessari per a que es puguin dirigir allà on
volen, el suficient com per què puguin sortejar qualsevol obstacle que
sigui capaç d'agredir-les...
Però cal estar sempre alerta, poden voleiar altres bombolletes que, per atracció, es poden adherir a elles i sense ferir-les aparentment, poden malmetre la seva essència; llavors, amb tendresa, els guariré l'animeta...
I l'escull més gran és que, atretes per la bellesa que els envolta, s'apropin massa a fictícies flors, que amb el seu dolç perfum, poden encegar-les i burxar-les fins a esmicolar el seu esperit; llavors, amb moixaines, els refaré el cor... i amb amor i paciència, intentar apropar-les a l'autenticitat...
Però cal estar sempre alerta, poden voleiar altres bombolletes que, per atracció, es poden adherir a elles i sense ferir-les aparentment, poden malmetre la seva essència; llavors, amb tendresa, els guariré l'animeta...
I l'escull més gran és que, atretes per la bellesa que els envolta, s'apropin massa a fictícies flors, que amb el seu dolç perfum, poden encegar-les i burxar-les fins a esmicolar el seu esperit; llavors, amb moixaines, els refaré el cor... i amb amor i paciència, intentar apropar-les a l'autenticitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada