He passat moltes nits de Sant Joan... evidentment, tantes com anys tinc!! De cadascuna d'elles tinc la seva particular empremta, viscudes en diferents etapes, llocs i moments, segons l'edat, l'indret i també l'estat anímic...
Recordo amb tendresa i melangia les grans revetlles que organitzàvem els veïns durant la meva adolescència, amb autèntiques traques a l'estil dels alacantins, en un petit carrer on tots érem molt més que això... érem amics, com de la família, on compartíem tot allò que es podia compartir...
Després van arribar les festes de joventut, a l'època on tot era possible i ens menjàvem el mon... a cases d'amics, amb coneguts i desconeguts, amb moltes ganes de passar-ho bé... per acabar en alguna platja pel matí... Fins i tot he passat una revetlla en un vaixell, camí de Mallorca...
Més tard van arribar les revetlles amb nens, a casa nostra o a casa d'alguns "papiamics", amb jocs, bengales i cebetes!!
Però n'hi ha una, potser per ser la més propera, que ha estat la que més m'ha emocionat i omplert. Va ser l'any passat a la meva terreta... aconseguir unir cosins i família que feia molts anys que no es veien em va produir una satisfacció tremenda i una sensació "d'haver fet les coses bé..." I això va ser gràcies a tu, Mami... jo et vaig retornar als teus orígens, al teu lloc, però gràcies a l'estimació de tots els teus vas fer que es formés una pinya que no es desgranarà mai més... perquè tots els qui t'adoraven van fer d'aquell Sant Joan una nit i uns dies inoblidables i plens de sensacions que, fins i tot els teus néts recorden sovint i portaran sempre dins els seus cors...
Bona revetlla a tots, sigueu bons... i petonets al cel...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada