Hi ha persones que tenen la virtut de fer la vida fàcil a qui està al
seu voltant... Bones persones amb un cor enorme, que estimen i es deixen
estimar, que tenen la capacitat de llegir els ulls i escoltar el cor...
no cal dir paraules, però tenen tanta sensibilitat que les escolten com si sortissin dels nostres llavis... Reparteixen
felicitat i somriures, i mereixen compartir la vida amb algú tan
especial com ells...
Veient-los amb els meus ulls, i estimant-los com me'ls estimo, se m'omple el cor de satisfacció i de confiança... i em fa pensar que trobar ànimes bessones no és una quimera; que si el destí existeix, el seu era estar junts... que si la felicitat és possible, serà molt semblant al que ells senten...
Quan dos grans cors es troben val la pena que decideixin estar junts i caminar de la mà, sense mirar enrere, i ser capaços de tancar portes per traspassar les que s'obren al seu davant...
Quan les mirades es creuen, sigui on sigui, en el moment que sigui, tot és possible... tot se supera, les adversitats es tornen minúcies, els problemes banals...
Perquè la vida és massa curta i no la podem tornar a viure; que és possible tornar a començar si ens hem equivocat; que mai és massa tard per adonar-se; que qui més ens importa serà feliç, si els del seu entorn també ho són; que no pateixen, si nosaltres no patim... que tot passa i tot canvia i hem d'estar disposats sempre a destapar els regals que se'ns presentin; que hem de deixar les pors enrere i confiar en nosaltres; que no ens ha d'afectar el que digui la resta, si allò que fem ens ho diu el cor...
Veient-los amb els meus ulls, i estimant-los com me'ls estimo, se m'omple el cor de satisfacció i de confiança... i em fa pensar que trobar ànimes bessones no és una quimera; que si el destí existeix, el seu era estar junts... que si la felicitat és possible, serà molt semblant al que ells senten...
Quan dos grans cors es troben val la pena que decideixin estar junts i caminar de la mà, sense mirar enrere, i ser capaços de tancar portes per traspassar les que s'obren al seu davant...
Quan les mirades es creuen, sigui on sigui, en el moment que sigui, tot és possible... tot se supera, les adversitats es tornen minúcies, els problemes banals...
Perquè la vida és massa curta i no la podem tornar a viure; que és possible tornar a començar si ens hem equivocat; que mai és massa tard per adonar-se; que qui més ens importa serà feliç, si els del seu entorn també ho són; que no pateixen, si nosaltres no patim... que tot passa i tot canvia i hem d'estar disposats sempre a destapar els regals que se'ns presentin; que hem de deixar les pors enrere i confiar en nosaltres; que no ens ha d'afectar el que digui la resta, si allò que fem ens ho diu el cor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada