Nía Murtal: Les claus...

dijous, 19 de juliol del 2012

Les claus...

Unes claus... les claus d'una porta que s'obre. Les claus d'un cicle que es tanca. Les claus d'una vida que recomença... amb esperança i il.lusió... amb por i responsabilitat... Les claus que deixen enrere moltes sensacions...

Grans moments viscuts, d'alegries i experiències, de creixement i maduresa, d'anys compartits i felicitat, de projectes comuns i plans pel demà... però que amb el pas del temps deixen de ser comuns, fins i tot deixen de ser projectes... per passar a ser milles recorregudes en solitari, individualment i oposadament... d'algunes decepcions, que són les fan adonar-nos que no estem en el lloc adient... Amb molta pena, perquè no deixa de ser un naufragi que m'entristeix profundament... els naufragis ens deixen abatuts, ofegats... però n'hem d'aprendre i agafar la força per seguir navegant, per assolir el rumb desitjat...

Les claus d'un nou destí, d'un nou vaixell... amb dos pals imprescindibles per mantenir la vela i dirigir-la... amb dos fars que fan visible l'horitzó, que calmen el vent i porten bonança a les aigües, que aconsegueixen que surti el sol cada dia, fins i tot algunes nits..., amb el convenciment que serem capaços de singlar amb la brisa a favor, i ancorar allà on desitgem. Perquè aquestes llànties no deixaran mai de brillar... perquè, fins i tot en la penombra, les veig lluir... i seguiran donant-me la llum necessària per no eclipsar mai el meu somriure, com ho han aconseguit fer durant la tempesta... i portaran la calma quan la mar sigui brava...

1 comentari:

Anònim19 de juliol del 2012, a les 5:42
Como siempre precioso!!! SUERTE!!!

Sandra.
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Et dedico un pensament

Eterns són els pensaments cap a la persona estimada, i eterna és la lluita per a ser al seu costat. “Només tu“ hauria de ser la frase destinada al nostre amor, sentiment que acaronarà tota la nostra pell en llegir aquest recull de poemes, o més ben dit, de sensacions. La recerca de l’amor desconegut, aquell que sabem que existeix i sentim, però que no tenim; el trobar aquella parella que extreu de nosaltres tot sentiment, el neguit per la separació de qui ens ho ha donat tot, i a qui perdonaríem tot només per aquell sentiment que ens fa sentir plens de força per aconseguir-lo, i també febles... en veure que necessitem el calor de l’ésser estimat. Pensaments que trobarem en cada una de les paraules de l’autora, que sonaran com lletra d’una cançó romàntica a les nostres oïdes i sentiments que farem nostres i ens duran a pensar en aquella persona que estimem o hem estimat. Són les paraules que sentim i mai surten de la nostra boca perquè l’amor ens deixa sense parla, però que l’autora posa en coneixement per a recordar que existeixen, i que el seu ordre i musicalitat ens ajuden a poder recordar el que hem compartit, gaudim o sentirem amb el nostre gran amor. Amb aquestes lletres, ordenades, fluides, orquestrades, descobrim que un sentiment que no podem explicar agafa forma escrita i ens permet volar, seguint el ritme expert del què hauria de moure el món: l’Amor, aquell únic i noble sentiment que perdona, que oblida i que ho entrega tot. Gaudiu, sentiu i estimeu amb aquesta partitura dels sentiments." (Pròleg -Jordi Mas Font)

Musicant Paraules (Recull de poemes)

Quan llegeixo una poesia m’agrada la sensació de percebre entre paraules l’espai blanc en el que està escrita, de la mateixa manera que la música ben interpretada respira entre notes el silenci que la sustenta. “Musicant Paraules” és un llibre que té molt que veure amb la música i el silenci. Cada persona d’aquest planeta, en la seva petitesa espacial, perdut entre milions de galàxies, és un cúmul d’experiències i aprenentatges únics lligats als seus pensaments, sentiments i emocions més profunds. Tots ells narren la nostra historia i al mateix temps la nostra grandesa espiritual, en un personal llibre que ens van oferir en blanc al néixer, la nostra ànima. La Sònia sap mostrar, matisant amb paraules precises i adequades, i amb un ritme pausat, el transfons de la seva ànima madura, nítida i silenciosa. El llibre que tenim al davant no pot ser llegit doncs només amb el cap perquè ha estat escrit amb el cor. Si obrim el cor, les paraules de la Sònia ens conduiran a la percepció del seu mon interior, on contemplarem un paisatge de sobtada sensibilitat. Crec que res més puc afegir al que ha de ser experimentat per un mateix; “Musicant Paraules” ens revelarà la resta. (Pròleg -Eduard Gil)