dijous, 19 de juliol de 2012

Les claus...

Unes claus... les claus d'una porta que s'obre. Les claus d'un cicle que es tanca. Les claus d'una vida que recomença... amb esperança i il.lusió... amb por i responsabilitat... Les claus que deixen enrere moltes sensacions...

Grans moments viscuts, d'alegries i experiències, de creixement i maduresa, d'anys compartits i felicitat, de projectes comuns i plans pel demà... però que amb el pas del temps deixen de ser comuns, fins i tot deixen de ser projectes... per passar a ser milles recorregudes en solitari,
individualment i oposadament... d'algunes decepcions, que són les fan adonar-nos que no estem en el lloc adient...  Amb molta pena, perquè no deixa de ser un naufragi que m'entristeix profundament... els naufragis ens deixen abatuts, ofegats... però n'hem d'aprendre i agafar la força per seguir navegant, per assolir el rumb desitjat...

Les claus d'un nou destí, d'un nou vaixell... amb dos pals
imprescindibles per mantenir la vela i dirigir-la... amb dos fars que fan visible l'horitzó, que calmen el vent i porten bonança a les aigües, que aconsegueixen que surti el sol cada dia, fins i tot algunes nits..., amb el convenciment que serem capaços de singlar amb la brisa a favor, i ancorar allà on desitgem. Perquè aquestes llànties no deixaran mai de brillar... perquè, fins i tot en la penombra, les veig lluir... i seguiran donant-me la llum necessària per no eclipsar mai el meu somriure, com ho han aconseguit fer durant la tempesta... i portaran la calma quan la mar sigui brava...


1 comentari: