Estava relativament
tranquil.la, tot i l'angoixa que li produïa el fet que els seus pollets
poguessin patir més del necessari... Aviat haurien de deixar el seu niu,
i això l'inquietava enormement...
I l'estiu avançava, i tot seguia igual que feia sis mesos... Els darrers sis mesos havien estat molt durs i amb un terrible desassossec, pel fet de no poder exterioritzar els seus sentiments, les seves llàgrimes, la seva pena... tan sols alguns ocells molt propers i especials coneixien el seu neguit. Pensa que gràcies a tots ells ha estat possible sobreviure tot aquest temps i no defallir. Als del seu voltant, i a la seva voluntat i força per sortir-se'n, les ganes de volar i de seguir lluitant com ho havia fet sempre...
Un cop es va alliberar d'aquest sentiment retingut, es va sentir millor, lleugera... les seves plomes començaven a estar eixutes i se sentia més àgil... Però continuava sense dormir. Les nits eren llargues, no aconseguia relaxar-se ni descansar, patia... i sabia que no podia estar gaire més temps en aquell niu humit i mig destruït que la mortificava lentament...
Va decidir volar i cercar un nou espai, un niu on poder donar caliu als seus pollets, on es poguessin recollir i repartir el seu amor i les seves moixaines... en un espai petit, per poder-los acaronar i protegir sense haver d'estendre en excés les seves ales...
Sense pensar-hi més va recórrer tots els arbres del seu bosc. El segon arbre amb el que es va trobar la va enamorar... al costat de pins i alzines, on els seus pollets podrien volar sempre que ho desitgessin, de la mida justa per no trobar-se estranys, amb les fulles verdes i les branques amples que permetien que els arribés el sol... amb l'espai necessari per tal que es poguessin moure en llibertat... Semblava que no podia ser... on era el parany??
.. i dos dies més tard ja tenia el seu niu, a punt per, mica en mica, omplir-lo d'allò que només ella podia fer... de tot l'amor que tenia... Aquell arbre li havia salvat la vida. Amb la certesa que aconseguirà que els seus pollets visquin feliços i en l'harmonia que es mereixen... i amb la satisfacció de la feina ben feta que li ha retornat la pau i el respir...
I l'estiu avançava, i tot seguia igual que feia sis mesos... Els darrers sis mesos havien estat molt durs i amb un terrible desassossec, pel fet de no poder exterioritzar els seus sentiments, les seves llàgrimes, la seva pena... tan sols alguns ocells molt propers i especials coneixien el seu neguit. Pensa que gràcies a tots ells ha estat possible sobreviure tot aquest temps i no defallir. Als del seu voltant, i a la seva voluntat i força per sortir-se'n, les ganes de volar i de seguir lluitant com ho havia fet sempre...
Un cop es va alliberar d'aquest sentiment retingut, es va sentir millor, lleugera... les seves plomes començaven a estar eixutes i se sentia més àgil... Però continuava sense dormir. Les nits eren llargues, no aconseguia relaxar-se ni descansar, patia... i sabia que no podia estar gaire més temps en aquell niu humit i mig destruït que la mortificava lentament...
Va decidir volar i cercar un nou espai, un niu on poder donar caliu als seus pollets, on es poguessin recollir i repartir el seu amor i les seves moixaines... en un espai petit, per poder-los acaronar i protegir sense haver d'estendre en excés les seves ales...
Sense pensar-hi més va recórrer tots els arbres del seu bosc. El segon arbre amb el que es va trobar la va enamorar... al costat de pins i alzines, on els seus pollets podrien volar sempre que ho desitgessin, de la mida justa per no trobar-se estranys, amb les fulles verdes i les branques amples que permetien que els arribés el sol... amb l'espai necessari per tal que es poguessin moure en llibertat... Semblava que no podia ser... on era el parany??
.. i dos dies més tard ja tenia el seu niu, a punt per, mica en mica, omplir-lo d'allò que només ella podia fer... de tot l'amor que tenia... Aquell arbre li havia salvat la vida. Amb la certesa que aconseguirà que els seus pollets visquin feliços i en l'harmonia que es mereixen... i amb la satisfacció de la feina ben feta que li ha retornat la pau i el respir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada