dissabte, 14 de juliol de 2012

Ser-hi...

Hi ha dies que una trucada de telèfon et canvia els plans. Dies que és necessari donar mitja volta en el camí per anar allà on el cor ens diu que hem d'estar... sense poder fer res més, sense poder consolar... tan sols ser-hi. Al costat. I escoltar... si ens volen parlar. I abraçar... sense que ens ho hagin de demanar. Ni tan sols parlar... perquè encara que ens vulguin escoltar, no hi ha paraules a dir per confortar, ni res que es pugui fer per alleujar el dolor... Perquè mai és el moment d'acomiadar-se de la mare, perquè és un bocinet de nosaltres mateixos que es desfà quan ella s'envà...

I avui, el cor em deia que havia de ser-hi...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada