Havia estat un dia tranquil, un bonic matí d'estiu, amb molta calor,
però d'aquells d'anar fent... ara jocs amb els nens, ara aigua, ara preparem
el dinar, ara fem l'aperitiu, que si una conversa agradable amb un
amic... Li feia mal l'esquena i va preferir passar el matí sense gaires
esforços.
A la tarda , i amb les piles carregades, va tornar a aquell nou
refugi que, mica en mica s'anava fent seu. Dia a dia s'hi sentia més
còmoda i a gust... Ja quedava menys per anar-hi i gairebé estava tot
enllestit. Havia d'acabar de polir i posar oli a la taula de la
terrassa, tenia ganes d'asseure's tranquil.lament, gaudir d'aquell espai
que també se'l faria seu... faltaven les plantes, que li donarien la
verdor que trobava a faltar, aquells
detallets que a ella tant li agradaven, cosetes
mones, potser inútils per alguns, però que a ella li servien de molt...
Poc a poc... de moment, entre pensament i pensament, ja havia donat una
passada d'oli a la taula. Amb la calor que feia, aviat estaria ben sec.
Estava tota suada i va decidir dutxar-se. Una dutxa
reconstituent,
que la va deixar ben fresca i relaxada... el fet de dutxar-se allà la
feia sentir part d'aquell lloc, ja hi pertanyia...el seu sabó, la seva
crema... la seva olor... Es va mig vestir, tranquil.lament... hauria de
canviar les samarretes de lloc, allà on les havia posat no era
pràctic... ho farà demà. Ara només vol continuar relaxada...
No té cap ganes de marxar. Puja a la terrassa. La taula ja és
eixuta... potser s'hi quedarà una estona. Ho necessita. S'hi està tan
bé... ja és gairebé fosc.
Avisa a casa, diu que farà un entrepà
amb una amiga... no té ganes de malbaratar paraules explicant el que
sent a algú que mai ho entendria... Té ganes de quedar-s'hi, sola, tranquil.la,
asseguda, mig estirada... mirant els estels. N'hi ha molts avui!!!
...potser han vingut a donar-li la benvinguda... No encendrà el llum.
Una espelma serà suficient... Mmmmm... quina pau...
Hi ha silenci, tot i estar al mig del poble. Fa calor, però és molt lleugera... amb el cabell moll i
l'airet que passa. Posaria algun Cd, Kenny
G. li ve de sobte al cap... però no té equip de música... potser per
Nadal amb la mitja paga... no podrà esperar-se tant!!! no pot viure
sense música!!
Té una ampolla de cava a la nevera. La va comprar perquè moments així
mereixen un brindis... Ara mateix l'obriria... però, sola??? No.
Esperarà una ocasió millor, segur que a partir d'ara n'hi haurà moltes...
Torna a mirar el cel... un estel fugaç li llegeix un desig i li roba un somriure... Bona nit, li diu, picant-li l'ullet...