divendres, 10 d’agost de 2012

La seva nit...

Havia estat un dia tranquil, un bonic matí d'estiu, amb molta calor, però d'aquells d'anar fent... ara jocs amb els nens, ara aigua, ara preparem el dinar, ara fem l'aperitiu, que si una conversa agradable amb  un amic... Li feia mal l'esquena i va preferir passar el matí sense gaires esforços.

A la tarda , i amb les piles carregades, va tornar a aquell nou refugi que, mica en mica s'anava fent seu. Dia a dia s'hi sentia més còmoda i a gust... Ja quedava menys per anar-hi i gairebé estava tot enllestit. Havia d'acabar de polir i posar oli a la taula de la terrassa, tenia ganes d'asseure's tranquil.lament, gaudir d'aquell espai que també se'l faria seu... faltaven les plantes, que li donarien la verdor que trobava a faltar, aquells detallets que a ella tant li agradaven, cosetes mones, potser inútils per alguns, però que a ella li servien de molt... Poc a poc... de moment, entre pensament i pensament,  ja havia donat una passada d'oli a la taula. Amb la calor que feia, aviat estaria ben sec.

Estava tota suada i va decidir dutxar-se. Una dutxa reconstituent, que la va deixar ben fresca i relaxada... el fet de dutxar-se allà la feia sentir part d'aquell lloc, ja hi pertanyia...el seu sabó, la seva crema... la seva olor... Es va mig vestir, tranquil.lament... hauria de canviar les samarretes de lloc, allà on les havia posat no era pràctic... ho farà demà. Ara només vol continuar relaxada...

No té cap ganes de marxar. Puja a la terrassa. La taula ja és eixuta... potser s'hi quedarà una estona. Ho necessita. S'hi està tan bé... ja és gairebé fosc.

Avisa a casa, diu que farà un entrepà amb una amiga... no té ganes de malbaratar paraules explicant el que sent a algú que mai ho entendria... Té ganes de quedar-s'hi, sola, tranquil.la,  asseguda, mig estirada... mirant els estels. N'hi ha molts avui!!! ...potser han vingut a donar-li la benvinguda... No encendrà el llum. Una espelma serà suficient... Mmmmm... quina pau...

Hi ha silenci, tot i estar al mig del poble. Fa calor, però és molt lleugera... amb el cabell moll i l'airet que passa. Posaria algun Cd, Kenny G. li ve de sobte al cap... però no té equip de música... potser per Nadal amb la mitja paga... no podrà esperar-se tant!!! no pot viure sense música!!

Té una ampolla de cava a la nevera. La va comprar perquè moments així mereixen un brindis... Ara mateix l'obriria... però, sola??? No. Esperarà una ocasió millor, segur que a partir d'ara n'hi haurà moltes...

Torna a mirar el cel... un estel fugaç li llegeix un desig i li roba un somriure... Bona nit, li diu, picant-li l'ullet...

 





dimarts, 7 d’agost de 2012

Hivernacle

No dormia bé per les nits... o no totes les hores que el seu cos, cansat i desgastat, necessitava. Estava amb aquell neguit aparentment control.lat, amb la sensació que estava en la direcció correcta, però amb la incertesa que li produïa endinsar-se en un nou camí desconegut i en solitari, amb la responsabilitat de fer-lo planer i dolç pels qui duia agafats de la mà, a mida que avançaven.

Se sentia com un bonic arbust, amb elegants flors i fulles ben verdes.
Suficientment fort per adaptar-se al nou terreny, tan robust com per fer front a les tempestes... però extremadament fràgil si les branques es debilitaven i les flors es pansien...
Necessitaria força aigua per tal de no assecar-se, molta llum del sol per no afeblir-se i fer possible que les seves flors sempre fossin les més fresques i resistents, les més vistoses i somrients... Hauria de ser capaç de nodrir-se de tot l'amor que l'envoltava i de l'aire fresc que l'oxigenava per no deixar-se marcir pels dies foscos i la terra àrida.
Ja havia patit moltes inclemències... pedregades fortes i ventades huracanades, s'havia refet d'hiverns gèlids amb copioses nevades, d'estius de sequeres i nits sense aire... i ara més que mai ho tornarà a fer, sentint-se preservat per un hivernacle que, tot i ser indiscernible, sap que el protegeix...


dimecres, 1 d’agost de 2012

Benvingut agost...



Juliol ha marxat
ha emprès el seu viatge,
recorrerà camins i passatges
amb el somrís dibuixat
.
S'enduu corredisses i presses,
també angoixes i pors,
deixant-nos plens els cors
d'alegries i sorpreses
.
Ja ha passat el temps complicat
d'incerteses i recerques,
amb instants de complicitat
que han fet marxar les penes
.
I mirem cap a l'agost
amb ulls esperançadors
d'un futur en harmonia,
sense dies d'afonia...
.
Arriba amb olor a mar,
amb brisa Mediterrània,
amb el caliu familiar
i mostrant-nos l'epifania
.
Carregat d'il·lusions
de carícies i moixaines
ens eixugarà les llàgrimes
convertint-les en cançons
.
I, acabades les vacances
amb energies renovades,
el nou estoig ens abraçarà,
la nova vida ens somriurà...