La seva nit...

Havia estat un dia tranquil, un bonic matí d'estiu, amb molta calor, però d'aquells d'anar fent... ara jocs amb els nens, ara aigua, ara preparem el dinar, ara fem l'aperitiu, que si una conversa agradable amb  un amic... Li feia mal l'esquena i va preferir passar el matí sense gaires esforços.

A la tarda , i amb les piles carregades, va tornar a aquell nou refugi que, mica en mica s'anava fent seu. Dia a dia s'hi sentia més còmoda i a gust... Ja quedava menys per anar-hi i gairebé estava tot enllestit. Havia d'acabar de polir i posar oli a la taula de la terrassa, tenia ganes d'asseure's tranquil.lament, gaudir d'aquell espai que també se'l faria seu... faltaven les plantes, que li donarien la verdor que trobava a faltar, aquells detallets que a ella tant li agradaven, cosetes mones, potser inútils per alguns, però que a ella li servien de molt... Poc a poc... de moment, entre pensament i pensament,  ja havia donat una passada d'oli a la taula. Amb la calor que feia, aviat estaria ben sec.

Estava tota suada i va decidir dutxar-se. Una dutxa reconstituent, que la va deixar ben fresca i relaxada... el fet de dutxar-se allà la feia sentir part d'aquell lloc, ja hi pertanyia...el seu sabó, la seva crema... la seva olor... Es va mig vestir, tranquil.lament... hauria de canviar les samarretes de lloc, allà on les havia posat no era pràctic... ho farà demà. Ara només vol continuar relaxada...

No té cap ganes de marxar. Puja a la terrassa. La taula ja és eixuta... potser s'hi quedarà una estona. Ho necessita. S'hi està tan bé... ja és gairebé fosc.

Avisa a casa, diu que farà un entrepà amb una amiga... no té ganes de malbaratar paraules explicant el que sent a algú que mai ho entendria... Té ganes de quedar-s'hi, sola, tranquil.la,  asseguda, mig estirada... mirant els estels. N'hi ha molts avui!!! ...potser han vingut a donar-li la benvinguda... No encendrà el llum. Una espelma serà suficient... Mmmmm... quina pau...

Hi ha silenci, tot i estar al mig del poble. Fa calor, però és molt lleugera... amb el cabell moll i l'airet que passa. Posaria algun Cd, Kenny G. li ve de sobte al cap... però no té equip de música... potser per Nadal amb la mitja paga... no podrà esperar-se tant!!! no pot viure sense música!!

Té una ampolla de cava a la nevera. La va comprar perquè moments així mereixen un brindis... Ara mateix l'obriria... però, sola??? No. Esperarà una ocasió millor, segur que a partir d'ara n'hi haurà moltes...

Torna a mirar el cel... un estel fugaç li llegeix un desig i li roba un somriure... Bona nit, li diu, picant-li l'ullet...