dimecres, 19 de setembre del 2012

Ser Llum...


Era el dia del seu Sant. No era un Sant conegut, ni ella mateixa se n’havia adonat…

A mig matí va rebre un correu. No era un correu al ús, era un “Hola”, aparentment diferent…

A mida que el llegia els ulls se li humitejaven. Era una pluja de paraules precioses, d’adjectius i qualificacions monstruosament belles, escollides i sel.leccionades… res en aquell escrit estava en mans de l’atzar, cap mot estava escrit sense sentiment… era molt bonic, increïblement bonic…

No podia parar d’emocionar-se, s’anava omplint de cada lletra d’aquell “Hola”… aparentment diferent. Llegir allò que li deien de cor, sentir el que els altres veuen i perceben, el que pensen… Això sempre sorprèn, i no sempre agrada. Ella no s’havia vist mai des d’aquella perspectiva, tan... com dir-li?? Magnificada??… tot aquell esclat de visions d’ella mateixa l’havien desbordat absolutament.

I el llegia i rellegia, i els seus ulls no podien parar de deixar anar felicitat ,  emoció, sorpresa i agraïment… era tan immens tot allò que li costa trobar les paraules…

No era una felicitació. Era un regal. Un regal pels seus ulls, pel seu cor, i el millor de tot és que la interpretació de tot aquell paradís la va dur al convenciment que mai més tornaria a mirar enrere… i que sempre tindria aquella Llum que guiaria el seu cor…
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada