"Ahir vaig tornar a estar amb tu, feia molt que no ens veiem però vaig
tenir la sensació que no havia passat el temps, oi que si??
Jo et parlava i tu m'escoltaves, amb aquella mirada satisfeta. Tu em parlaves i jo t'escoltava, amb aquella admiració; et demanava consell i tu, com sempre has fet, m'ajudaves, sense jutjar-me, mentre em recordaves allò de "fes el què hagis de fer, si ho decideixes tu estarà bé..."
Vam seure a la terrassa, la mateixa que tants cops ens havia vist parlar, mentre recordàvem... i em vas abraçar, fent-me sentir protegida un altre cop, i amb llàgrimes als ulls em vas dir: "què guapa que estàs..."
Va ser molt ràpid, havia de marxar... i et vaig deixar, amb el diari sobre la taula, el bolígraf a la mà i les ulleres al cap..."
Molt bonic!!
ResponEliminaM'ha agradat molt...se m'en humitejat els ulls...
Me n'alegro que t'hagi agradat!!
ResponEliminaFixa't tu què curiosa és la vida. Voltant per Internet i em trobo aquest regal de pàgina.
ResponEliminaNo saps l'alegria que em dónes.
M'encanta que escriguis i més que ho comparteixis.
Jo he tingut la immensa sort d'entreveure tot allò que viu dins teu. I ja t'ho vaig dir: quan vulguis, escriu. Perquè les teves paraules il·luminen les ments, els cors i els esperits. Perquè les teves paraules van ser, són i seran llum i art caminant de la mà.
I el que et queda...
Espero aviat venir a fer-te una visita.
I ens posem una mica al dia.
Quan m'arribi una cosa que tinc demanada per a tu.
Cuida't molt!
Una abraçada!
I a mi m'encanta que em llegeixis, Ismael!!
ResponEliminaMoltes gràcies per tot el què dius... jo només expresso allò que sento, veig o em transmeteu la bona gent com tu.
Vine quan vulguis, et trobo a faltar!!
Un petó.
Saps què passa? Que jo sóc com un bitxo raro que s'atreveix a dir.
ResponEliminaI ja no és que tinguis art, que te'n sobra, és que ets una persona amb tal sabiduria i nivell humà, que per molt que la majoria ni se n'adoni, davant algú com tu, només em puc descobrir, treure el barret i dir-li al món que la vida és millor gràcies a persones com tu.
Però a més, quan escrius no només t'alliberes, et realitzes i comparteixes, és que expresses alhora qui ets, què ets, què vius, què sents, tot l'univers que viu dins teu, i també la veritat, l'amor i l'essència de l'art.
I disculpa'm per dir d'aquesta manera públicament.
Per a mi és la pura veritat i no me'n puc estar.
Si per mi fos, jo de tu ja no deixaria d'escriure mai.
Els anglesos diuen please i els francesos si vous plait; aquí diem si et plau.
I jo saps què penso...?? que no hi ha una veritat absoluta, que cadascú té la seva i totes són vàlides... però la teva és molt bonica i em fa emocionar.
ResponEliminaNo deixaré mai d'escriure, ho he fet sempre, fins i tot quan ningú m'ha llegit.
Gràcies... i tu no deixis mai de dir i de ser com ets!