Amics

Una trucada de telèfon inesperada. Un amic que s'estimava moltíssim i que tenia molt i molt lluny estava a punt d’arribar a casa seva. La va fer molt feliç aquella visita. Que fos la primera en visitar, després de la seva família, la va omplir d’orgull. I és que ell era així. Un amic d’aquells que cal conservar. Era un tio peculiar, que sempre anava a la seva, tremendament compromès amb la família, amic dels seus amics, entranyable, xerrameca, a vegades un xic  taral.la, però tots el coneixíem i era la seva empremta...  Era dels que sempre hi és quan el necessites.

 Protagonista d’una gran història d’amor, de les de veritat,  una d’aquelles que a ella tan li agradaven i que la feia creure en l’existència dels contes en la vida real. Un conte del qual van ser partícips gran part dels qui van compartir amb ell anys d’infantesa i joventut. Va arribar amb la seva parella, una gran dona, i la seva filleta, que tant havien desitjat i que, per fi, havia vingut per arrodonir la història, per posar la cirereta al pastís. Incansable somniador, sempre superant obstacles i mirant amb il.lusió endavant.

Havien compartit estudis, confidències, nits de festa, s’havien aconsellat l’un a l’altre... i amb el pas dels anys, tot i la distància, perdurava intacta aquella estima i complicitat.

Aquest a visita a la seva Catalunya estimada no era com les altres. No es tractava d’unes vacances. El motiu era molt més dur i cruel, però el seu somriure i la seva actitud demostraven, un cop més, el seu cor gegantesc, el seu tarannà, la seva fortalesa i valentia per fer front a les adversitats. I el més important, que continuava sent el fill que tots voldríem tenir, amb l’amor absolut envers la mare...