dimarts, 30 d’octubre del 2012

...però no marxis

No t'apropis,
ni la toquis...
que res fragmenti
el seu somni.
Pot rebre la carícia
que en la distància li estens.
Pot notar la mirada
que des de lluny desprens.
No t'atansis,
ni l'amoronis...
que res esborri
el seu deliri.
Pot sentir la melodia
que els àngels estan tocant.
Pot abraçar les paraules
que el teu estel li ha portat.
No t'acostis,
ni la miris...
que res l'aparti
d'aquest arc iris.
No t'apropis,
ni t'allunyis...
que no marxi l'encanteri
que mai perdi el seu encís...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada