dimarts, 23 d’octubre de 2012

Pi solitari

Allà està. Robust i elegant. Solitari.

Deixant enrere la grisor pesant, l'ambient plomós i carregat de núvols foscos, convertits en fumera que l'ofegava...

Obrint pas a l'atzur ceruli que, mica en mica l'omple d'aire pur; a l'escalfor rogenca que, tímidament, l'abraça; a la càlida llum del bronze, humil i senzilla, que l'abraona... Mentre la brisa, albina i pura, descobreix l'horitzó, acaronant-lo amb la seva dolça melodia...

Allà està. Ferm i esvelt. Somrient... Agraint la seva visita...

(Inspirat en la fotografia cedida per Javier Fossas.Gràcies...)

2 comentaris: