divendres, 30 de novembre de 2012

Un bes...

Fred o ardent,
dolç o picant...
Un petó llamí,
que glaci la pell
o evoqui la mel...
Lleuger o intens
breu o etern...
Un petó suau,
que vesteixi de seda
i doni la pau...
Un bes lasciu,
o ple d'ardor,
que evoqui un allau
d'inspiració...
De pel.lícula o real
fraternal o passional...
Amb els llavis al front
i respirant a fons,
o passejant-los pel cos...
i que no sigui un somni,
que sigui d'ensomni...
Un bes de midó,
un bes amb passió,
un bes de veritat,
un bes amb amor...
En vull molts,
de fet, els vull tots...
i si els llavis es troben
resseguiran els racons,
perfilant rutes secretes,
descobrint carrerons...







dijous, 29 de novembre de 2012

Elegant...

Sovint me n'oblido
i gairebé ni et miro.

A la tardor, quan tinc enyor,
m'agrada tant visitar-te
i que m'omplis de colors l'ànima !!

I segueixes -com cada any-
Distingit
imponent...

Em mires a l'hivern,
desafiant el pas del temps.
Somrient...
I ja t'has vestit de gala,
buscant la meva mirada
que et troba, elegant,
amb el teu flamant vestit blanc.
Em regales un instant
i el record és permanent,
majestuós...
omplint-me de joia el cos.
Si la fredor m'encongeix,
la teva llum em protegeix
convertint la gelor en caliu,
fent-me el fred més atractiu...
Enigmàtic
misteriós...
amagant aloges amb gràcia
que per Sant Joan deixes volar
per envoltar-te de la seva màgia.
Imponent
formidable...
fent-me el camí més agradable...
Elegant
majestuós...
omplint-me de joia el cos.
EL MONTSENY

dimecres, 28 de novembre de 2012

Miedo

No soy tu almohada,
ni sé dar consejos,
sólo hablo de sentimientos...
No seré tan atrevida,
puedes oír tu propia voz...

La duda te invade,
te sientes aturdida.
No sabes si huir
o mantenerte ahí...
Tienes miedo...
Miedo a estar lejos...
o tan cercana.
A sentirte aquí,
o tan lejana...
Miedo a sentir
Miedo a sufrir.
A lamentar su ausencia
o gozar su presencia...
Miedo a perderle
estando presente.
Miedo a encontrarle,
estando distante...
La duda te invade
estas confundida,
Trata de no pensar
tan sólo disfrutar...
Escucha tus propias palabras,
aquellas que salen del alma.
Lo que dice el corazón,
que suele tener razón.
Estan en sintonía,
en perfecta fusión...
Ellos te guiarán,
jamás te fallarán...
Lo que sienten, es verdad,
no los quieras controlar...
Disfruta los momentos
y olvida los lamentos.
Vuelve a sentirte viva
y saborea lo que te da la vida.
No tengas miedo...
Puedes sentarte a esperar,
lo que tenga que ser, será...
O luchar por lo que crees,
y apostar por lo que quieres
si sientes que lo mereces.
Sólo si arriesgas, podrás ganar...
y si no, lo perderás
No tengas miedo...
"Sólo se puede dudar de lo que se piensa, jamás de lo que se siente..."



dimarts, 27 de novembre de 2012

Aigua...

Clara, pura, transparent...
descansant damunt seu.

Fina, càlida, sensual,
t'endinses, delirant...

Freda, humida, banyada...
lliscant per la collada.

Suau, dolça, de vellut...
fregant el cos menut.

Ets com un diamant
que brilla elegant.
Ets com un espill
que reflexa tot l'encant.

Ets un núvol alliberat
fent del desig un aiguat...
Esmicolat per tot el cos
reposant sobre el foc,
que donant-te cobejança
alimentes poc a poc
vaporitzant-te amb elegància...

dilluns, 26 de novembre de 2012

Imaginant-te

Quan el dia està embromat,
i el cel està emplujat,
sento fredor a la pell
i em cenyeix la humitat.
M'arrufa i em consterna,
m'omple de melangia...
Voldria fer esfumar
la broma que m'ha visitat.
Si penso el teu somriure,
un besllum em ve a veure.
Si invento la teva mirada,
un zel afable em serena.
Tan sols d'imaginar-te
se m'estremeix la pell,
l'encant m'enlluerna,
em tremola l'enteniment...
Tan sols d'imaginar-te....
Creo el teu somriure
que amb astúcia m'atrapa,
aconsegueix acariciar-me
sense arribar a tocar-me...
Tan sols creant-te...
Somnio la teva mirada
que amb perícia em captura,
m'amoixaina el teu esguard
i aconsegueix abraonar-me...
Tan sols somniant-te...



diumenge, 25 de novembre de 2012

Emocions...

No és senzill de gestionar
un gran cúmul d'emocions,
es com trobar un replà
després de peregrinar...
Uns poemes fan vibrar,
una música fa estremir,
Unes converses estimulants...
Il.lusió que fa activar.
Moments de serenor
i instants de fruïció,
retrobar-se amb el bressol
on reposar el cos,
després de l'exitació...
Trobades esperades,
petons reconfortants,
paraules satisfetes,
i mirades secretes.
Abraçades de veritat
que evaporen la distància,
i que les fan perdurar,
més enllà de la llunyària
Són tantes sensacions
guardades dins l'ànima
que en sentir uns nens cantar
es posen a ballar,
i els ulls, admirats,
no poden evitar
plorar de felicitat...
Es omplir-se d'aliment
i avivar l'esperança.
Es nodrir-se de caranques,
per si en aquest llarg viatge
el en cor tingués mancança.
Es com trobar un refugi
amb unes mans suaus i tendres,
que t'abraonin i escalfin
per mai més sentir-te freda,
quan després de caminar
moltes hores a les fosques,
t'ha atrapat la tempesta...

divendres, 23 de novembre de 2012

Dies de sol

La boira t'ha envaït
i no t'ha deixat veure el sol.
El neguit t'ha assaltat
i no t'ha deixat somniar...
Vindran dies de calma
i moments de placidesa,
aprofita l'albaïna
i recomposa l'ànima.
Deixa't complaure
i torna a riure,
amanyaga tant com puguis,
embriaga't dels efluvis...
Son moixaines pel cor,
es la festa dels sentits,
una pluja de colors,
per gaudir i tornar a fluir.
Arriba allà on el mar
et fa sentir en llibertat,
i t'acarona amb suavitat...
Segueix permeable,
segueix transparent,
i no deixis que ningú
t'endureixi la pell...
Segueix esponjosa,
no temis ser amorosa,
que la tendresa fa marcir
tot el que et fa patir...
Avui torna a brillar el sol
que tant et fa resplendir,
espantarà la boira
que et vol esblanqueir.

dijous, 22 de novembre de 2012

No li demanis més...

Mira en la distància
no se'n pot estar...
se sent encantat.
Observa per la finestra
no ho pot evitar...
està enlluernat.
Contempla per l'obertura
no pot fugir...
està empresonat.
El seu món estrany
s'està tornant corrent.
El seu fer extravagant
l'està desconcertant.
El seu oasi desert
té nous habitants.
El que abans era barrat
ara és un cel obert...
Pot ser una ficció
fruit de la invenció.
Potser ha idealitzat
estar-se tancat
i ara vol sortir...
Potser ja li està bé
seguir engarjolat,
o pot ser vol provar
sentir-se en llibertat...
No importa el que sigui
ni el que la gent digui.
Es així d'enigmàtic...
Es així de solitari...
Està en el seu món màgic
on els pins que estan sols
han de ser venerats
i els ocells alliberats
sempre son adorats.
Pot semblar una mica boig,
o potser enrevessat,
però està on volia ser
i no li demanis més...
Quedat amb això,
que no tothom aconsegueix
arribar on vol estar
i viure satisfet...
I no li demanis més...




dimecres, 21 de novembre de 2012

Amic meu...

No deus entendre res
ningú t'ho deu haver explicat...
Deus pensar que estic boja,
i que t'he abandonat...
La mateixa que et va acollir,
va sortir per la porta
i no ha tornat a venir...

No és que no pensi en tu,
ni que ja no et vulgui passejar,
és que no em deixen gaudir
d'allò que vaig estimar.

Vinc a veure't molts dies
sense sortir del cotxe,
tu m'olores, saps qui sóc,
i em somrius des de la porta.

Si baixo a acariciar-te
no li expliquis a ningú.
Si vinc a acaronar-te
no t'escapis, no et puc endur...

Si em veus alguna llàgrima
i em vols acaronar,
pensa que jo també voldria
que em tornessis a escoltar...
Explicar-te com em sento
i que em miris amb lleialtat.

Que em facis riure
i em tornis a mossegar.
Tirar-te la pilota
i que m'estiris la roba,
quan no me la pots agafar.
Que em donis la benvinguda
com ningú ho ha fet abans.
Que em guardis els secrets
com sempre ho has fet...

No t'oblidis, amic meu,
que et duré en el meu cor,
i que sempre seràs meu....



dimarts, 20 de novembre de 2012

Tres desitjos...

Et meravella que vulgui tornar
a tenir ganes de somniar...
Té necessitat d'endolcir,
encara té molt per oferir...

Posem que apareix un mag
i tres desitjos has de demanar.
I, posats a imaginar...
somnia coses gegants!

N'hi ha que voldrien un vaixell,
o d'altres, tenir molts diners.
Això et pot semblar que és
ideals d'intel.ligents...
Però ara jo t'explico
l'ambició d'algú que és bell:

Els seus ulls demanarien
bellesa per admirar,
un sol nou cada dia
que el torni a escalfar.

El seu cap voldria
un univers de paraules,
per descubrir cada dia
on s'amaguen noves faules.

El seu cor és tan immens,
que el millor desig serà per ell:

reclamarà ales per volar
allà on no l'han deixat anar,
amb braços infinits...
on tots seran acollits,
per guarir-los del perill...

També voldrà tenir
per si es cansa de bategar,
una bona companyia.
Que l'ajudi i que l'estimi
quan l'esma no camini...
Que l'abraci i l'encoratgi
quan l'entorn el desanimi...

Si el desitja amb deler
i quan amb set se'l miri,
li donarà a xarrupar
amb tendresa la tisana
que li calmi el deliri...

Si l'anhela amb passió
i quan el fred el minvi,
li obrirà el su interior
per acollir-lo en secret
i abraçar-lo amb ardor...

Et sorprèn que vulgui tornar
a tenir ganes d'estimar,
té necessitat d'amar,
encara té molt per donar...



dilluns, 19 de novembre de 2012

Tres mil...

S'ha trobat aquest matí
un regal sota el coixí...
Tres mil angelets s'hi han passat.
Tres mil petons li han deixat.

Li han vestit de carícies l'ànima,
i l'han omplert d'accessoris...
Perquè es pugui despullar
i amb tendresa, versificar,
tot allò que surt de dins.

Vol dir-vos un T'ESTIMO,
un per un, a cau d'orella...
Vol enviar-vos un petó,
que viatgi amb amor
fins l'altra banda del món...
Vol donar-vos una abraçada.
se sent emocionada...

Tes mil gràcies... seguidors.

Seguirà oferint-vos les paraules
que li brollin des del cor...

Tres mil petons... encantadors...

------------------------------------------------

Se ha encontrado esta mañana
un regalo en su almohada...
Tres mil ángeles han pasado
Tres mil besos le han dejado

Han vestido de carícias su alma,
i la han llenado de accesorios...
para que la vuelva a desnudar
y con trernura, versificar,
lo que de dentro quiera manar.

Os susurra un Te Quiero
uno por uno, con esmero...
Os envía besos
que viajen con amor
y lleguen muy muy lejos...
Os envía un abrazo
envuelto en un gran lazo...

Tres mil gracias... lectores.

Os ofrecerá las palabras
que del corazón escapan...

Tres mil besos... encantadores...






diumenge, 18 de novembre de 2012

Había una vez...

Nos llenasteis de color el blanco y negro
paseándonos en el auto nuevo.
Con Susanita y su ratón
aprendimos la semana
haciendo al chiquitín un gran campeón.
Mientras, las niñas iban a jugar,
cantando las tablas de multiplicar.
La gallina Turuleca ponía huevos
y la perseguía Pepe con su escoba,
que saludaba a Don José,
con los zapatos nuevos.
A los chinitos llenasteis de amor,
mientras con paz, llegaba la Navidad.
Al cero patatero le salió barba de tres pelos
y con una cáscara de nuez
nos hicisteis un barquito
que nos llevó al infinito.

Y no es ninguna mentira
que había una vez un circo
que siempre nos daba alegría..
Que no había muñeca fea
ni pequeño sin sonrisa...

Ahora que estais juntos los tres
vuestros niños cuarentones
quieren seguir con vuestras canciones...

Y que lleneis de risas y amor
a los que teneis alrededor...
y que esteis bien, allá donde os encontreis...

 

dissabte, 17 de novembre de 2012

El meu àngel...

Ets com un àngel
baixat del cel,
nascut per endolcir-me,
ets el meu caramel...
No em donis les gràcies, amor,
que és el que he de fer...
El teu somriure no té preu,
la teva bondat no té final,
et mereixes tota a felicitat...
i jo, viure-la al teu costat.
No vull que pateixis,
et toca ser feliç,
faré que així sigui
durant tot el camí...
tan sols segueix somrient
i abraça'm, com tu ho saps fer...
omple'm dels teus petons
que són els mllors del món.
Ets petita de mida
però la més gran... de bon tros
El meu trosset de vida,
el meu bocí de cor...
No em donis les gràcies,
només segueix cantant,
és així com jo sé
que tot està bé...
I si no em cantes un dia,
si no sento la teva melodia,
et baixaré un estel,
el més brillant de tot el cel...
que et faci companyia
i que et torni l'alegria
per què segueixis cantant...
No canviïs, vida meva
segueix així de gegant.
Ets el punt just de sucre
per els dies amargants...



divendres, 16 de novembre de 2012

Instant

Instant...

Màgic, com un estel fugaç,
efímer, com un dibuix al glaç...

Regala'm un segon
que pugui retenir,
que pugui preservar,
i endur-me'l amb mi
a l'eternitat...

Instant...

Un somni per capturar,
un desig per atrapar,
que s'escapa entre les mans
que llisca entre els dits
i no es deixa abraçar...

Instant...

Dona'm una espurna
que es fongui en la nit,
tan sols una guspira
que em lliuri al delit...

Instant...

Un breu raig de llum,
un escàs vapor de fum.
Un llumí que s'esvaeix
amb l'alè del meu sospir...

Delecta'm del teu perfum
que m'ompli la fragància
i m'arribi a embaldragar...
Per si no sento el teu efluvi
fer-lo regalimar,
i tornar-lo a recordar...

Instant...

Gota d'aigua que se'n va,
una llàgrima que sorgeix,
o un somriure que reneix...
...tan sols en un moment.




dijous, 15 de novembre de 2012

Abraceu-lo

Necessita que li besin el cos
i alimentar les il.lusions.
Sentir-lo acaronat
i fer emergir les emocions.
Desfer-lo del trasbals,
prou desgast emocional...
I és que ja el té cansat,
i el sent desencisat...

 Que la ventada s'ho emporti
i la brisa el consoli.
Que la música el retorni,
i la melodia l'envolti,
que l'enlluerni l'encanteri,
que l'entusiasme l'enamori...
no deixeu que es desmoroni.

Abraceu-lo, dolces notes,
encercleu-lo amb harmonia,
que la música el fa commoure
arribant-li fins el cor.
Petonegeu-lo amb amor,
amoixeu-li tot el cos.
Que pugui recolzar el cap
al coixí del recital...
farciu-lo de suaus pètals
que fan allunyar el mals...

Abraceu-lo, dolces notes,
petonegeu-lo amb amor...


dimecres, 14 de novembre de 2012

No et tornis a fer petita...


Sempre has estat alegre flor
amb somriure captivador.
Sempre cuidant als del voltant
amb els pètals acaronant.

Davant les injustícies,
sovint t'has sentit pansida ...
Davant la crueltat
has seguit acaronant,
donant amor, amb suavitat,
tot i sentir-te insignificant.

No et tornis a fer petita...

Tens el terreny adobat
i t'has obert, exorbitant.
Tornes a ser alegre flor
amb somriure captivador.
Tens floretes al voltant
que t'estan alimentant.
No permetis marcir-te,
totes elles t'ajudaran.

No et tornis a fer petita...

Ells no ho permetran.
Segueix emetent l'aroma,
continua'ls delectant.
Els fa créixer, els fa engrandir,
no et tornis a encongir...

Ara mira al teu voltant
tot és gràcia i galanesa.
No és casual, és ben real.
Tot és fruit del teu afecte
i del teu esforç constant.

No et tornis a fer petita...
ells mai ho permetran.