dissabte, 17 de novembre del 2012

El meu àngel...

Ets com un àngel
baixat del cel,
nascut per endolcir-me,
ets el meu caramel...
No em donis les gràcies, amor,
que és el que he de fer...
El teu somriure no té preu,
la teva bondat no té final,
et mereixes tota a felicitat...
i jo, viure-la al teu costat.
No vull que pateixis,
et toca ser feliç,
faré que així sigui
durant tot el camí...
tan sols segueix somrient
i abraça'm, com tu ho saps fer...
omple'm dels teus petons
que són els mllors del món.
Ets petita de mida
però la més gran... de bon tros
El meu trosset de vida,
el meu bocí de cor...
No em donis les gràcies,
només segueix cantant,
és així com jo sé
que tot està bé...
I si no em cantes un dia,
si no sento la teva melodia,
et baixaré un estel,
el més brillant de tot el cel...
que et faci companyia
i que et torni l'alegria
per què segueixis cantant...
No canviïs, vida meva
segueix així de gegant.
Ets el punt just de sucre
per els dies amargants...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada