dijous, 29 de novembre de 2012

Elegant...

Sovint me n'oblido
i gairebé ni et miro.

A la tardor, quan tinc enyor,
m'agrada tant visitar-te
i que m'omplis de colors l'ànima !!

I segueixes -com cada any-
Distingit
imponent...

Em mires a l'hivern,
desafiant el pas del temps.
Somrient...
I ja t'has vestit de gala,
buscant la meva mirada
que et troba, elegant,
amb el teu flamant vestit blanc.
Em regales un instant
i el record és permanent,
majestuós...
omplint-me de joia el cos.
Si la fredor m'encongeix,
la teva llum em protegeix
convertint la gelor en caliu,
fent-me el fred més atractiu...
Enigmàtic
misteriós...
amagant aloges amb gràcia
que per Sant Joan deixes volar
per envoltar-te de la seva màgia.
Imponent
formidable...
fent-me el camí més agradable...
Elegant
majestuós...
omplint-me de joia el cos.
EL MONTSENY

2 comentaris:

  1. Cada cop em tens més meravellat de lo bé que escrius i descrius els sentiments....

    ResponElimina