No és senzill de gestionar
un gran cúmul d'emocions,
es com trobar un replà
després de peregrinar...
Uns poemes fan vibrar,
una música fa estremir,
Unes converses estimulants...
Il.lusió que fa activar.
Moments de serenor
i instants de fruïció,
retrobar-se amb el bressol
on reposar el cos,
després de l'exitació...
Trobades esperades,
petons reconfortants,
paraules satisfetes,
i mirades secretes.
Abraçades de veritat
que evaporen la distància,
i que les fan perdurar,
més enllà de la llunyària
Són tantes sensacions
guardades dins l'ànima
que en sentir uns nens cantar
es posen a ballar,
i els ulls, admirats,
no poden evitar
plorar de felicitat...
Es omplir-se d'aliment
i avivar l'esperança.
Es nodrir-se de caranques,
per si en aquest llarg viatge
el en cor tingués mancança.
Es com trobar un refugi
amb unes mans suaus i tendres,
que t'abraonin i escalfin
per mai més sentir-te freda,
quan després de caminar
moltes hores a les fosques,
t'ha atrapat la tempesta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada