divendres, 16 de novembre de 2012

Instant

Instant...

Màgic, com un estel fugaç,
efímer, com un dibuix al glaç...

Regala'm un segon
que pugui retenir,
que pugui preservar,
i endur-me'l amb mi
a l'eternitat...

Instant...

Un somni per capturar,
un desig per atrapar,
que s'escapa entre les mans
que llisca entre els dits
i no es deixa abraçar...

Instant...

Dona'm una espurna
que es fongui en la nit,
tan sols una guspira
que em lliuri al delit...

Instant...

Un breu raig de llum,
un escàs vapor de fum.
Un llumí que s'esvaeix
amb l'alè del meu sospir...

Delecta'm del teu perfum
que m'ompli la fragància
i m'arribi a embaldragar...
Per si no sento el teu efluvi
fer-lo regalimar,
i tornar-lo a recordar...

Instant...

Gota d'aigua que se'n va,
una llàgrima que sorgeix,
o un somriure que reneix...
...tan sols en un moment.




2 comentaris:

  1. Hi ha infinites formes de dir el mateix.
    Però d'aquestes, jo em quedaria amb dues:
    Una és la que va dir Víctor Jara: "La vida es eterna en cinco minutos".
    I l'altra és el regal que ens acabes de fer.
    Només et puc dir això: gràcies!
    I també: sisplau, segueix fent-nos tots aquests immensos regals.

    ResponElimina
  2. Buffff... No sé què diria Víctor Jara, però no li direm res i gaudiré d'estar al seu costat... Tan sols un instant!
    Gràcies, els ulls que em llegeixen sí que són un autèntic regal... I les teves paraules una altra empenta per seguir endavant!

    ResponElimina