dimecres, 14 de novembre del 2012

No et tornis a fer petita...


Sempre has estat alegre flor
amb somriure captivador.
Sempre cuidant als del voltant
amb els pètals acaronant.

Davant les injustícies,
sovint t'has sentit pansida ...
Davant la crueltat
has seguit acaronant,
donant amor, amb suavitat,
tot i sentir-te insignificant.

No et tornis a fer petita...

Tens el terreny adobat
i t'has obert, exorbitant.
Tornes a ser alegre flor
amb somriure captivador.
Tens floretes al voltant
que t'estan alimentant.
No permetis marcir-te,
totes elles t'ajudaran.

No et tornis a fer petita...

Ells no ho permetran.
Segueix emetent l'aroma,
continua'ls delectant.
Els fa créixer, els fa engrandir,
no et tornis a encongir...

Ara mira al teu voltant
tot és gràcia i galanesa.
No és casual, és ben real.
Tot és fruit del teu afecte
i del teu esforç constant.

No et tornis a fer petita...
ells mai ho permetran.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada