dijous, 22 de novembre de 2012

No li demanis més...

Mira en la distància
no se'n pot estar...
se sent encantat.
Observa per la finestra
no ho pot evitar...
està enlluernat.
Contempla per l'obertura
no pot fugir...
està empresonat.
El seu món estrany
s'està tornant corrent.
El seu fer extravagant
l'està desconcertant.
El seu oasi desert
té nous habitants.
El que abans era barrat
ara és un cel obert...
Pot ser una ficció
fruit de la invenció.
Potser ha idealitzat
estar-se tancat
i ara vol sortir...
Potser ja li està bé
seguir engarjolat,
o pot ser vol provar
sentir-se en llibertat...
No importa el que sigui
ni el que la gent digui.
Es així d'enigmàtic...
Es així de solitari...
Està en el seu món màgic
on els pins que estan sols
han de ser venerats
i els ocells alliberats
sempre son adorats.
Pot semblar una mica boig,
o potser enrevessat,
però està on volia ser
i no li demanis més...
Quedat amb això,
que no tothom aconsegueix
arribar on vol estar
i viure satisfet...
I no li demanis més...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada