Et meravella que vulgui tornar
a tenir ganes de somniar...
Té necessitat d'endolcir,
encara té molt per oferir...
Posem que apareix un mag
i tres desitjos has de demanar.
I, posats a imaginar...
somnia coses gegants!
N'hi ha que voldrien un vaixell,
o d'altres, tenir molts diners.
Això et pot semblar que és
ideals d'intel.ligents...
Però ara jo t'explico
l'ambició d'algú que és bell:
Els seus ulls demanarien
bellesa per admirar,
un sol nou cada dia
que el torni a escalfar.
El seu cap voldria
un univers de paraules,
per descubrir cada dia
on s'amaguen noves faules.
El seu cor és tan immens,
que el millor desig serà per ell:
reclamarà ales per volar
allà on no l'han deixat anar,
amb braços infinits...
on tots seran acollits,
per guarir-los del perill...
També voldrà tenir
per si es cansa de bategar,
una bona companyia.
Que l'ajudi i que l'estimi
quan l'esma no camini...
Que l'abraci i l'encoratgi
quan l'entorn el desanimi...
Si el desitja amb deler
i quan amb set se'l miri,
li donarà a xarrupar
amb tendresa la tisana
que li calmi el deliri...
Si l'anhela amb passió
i quan el fred el minvi,
li obrirà el su interior
per acollir-lo en secret
i abraçar-lo amb ardor...
Et sorprèn que vulgui tornar
a tenir ganes d'estimar,
té necessitat d'amar,
encara té molt per donar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada