Per si un dia els oblides,
o si ells ja no saben qui ets,
et portaré unes fades
que tenen poders:
Fotografien el pensament,
transformant-lo en imatges,
que els expliquen com veuen
els teus ulls perduts
i ostatges...
i ostatges...
Dibuixen els sentiments
reflectits a la cara,
i poder interpretar
la llunyària mirada,
que ja ni brilla
ni parla...
que ja ni brilla
ni parla...
Acaricien l'ombra
-que enfosquida-
s'amaga...
-que enfosquida-
s'amaga...
per saber que encara hi ets
rera el llum que no encens.
Llegeixen un conte
de nans encantats
de nans encantats
que t'expliquen qui és
qui t'agafa les mans,
i et fa el petó que esperes,
com quan eres infant...
i et fa el petó que esperes,
com quan eres infant...
Reciten poemes
d'un amor excepcional,
dels teus...
els teus que voldrien
que no haguéssis marxat...
els teus que voldrien
que no haguéssis marxat...
.
Per si un dia t'oblides,
per si ja no saps qui ets...
et portaré unes fades
que tenen poders:
que tenen poders:
et faran recordar
per un instant...
i sabràs qui t'estima...
qui t'agafa les mans...
i sabràs qui t'estima...
qui t'agafa les mans...
Tots els drets del text reservats
Fotografia: Gustavo Schlottamnn
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada