Silenciós has arribat,
t'has parat al meu portal...
T'he vist per la finestra,
mostrat tímidament
un xic desencantat...
Tenia ganes de sentir-te
però amb un desig moderat.
Em sento les mans fredes
amagades sota uns guants.
Provoques esgarrifances
quan els meus dits es desfan
de la llana que els cenyeix
protegint-los del teu alè.
Vols que senti fredor intensa
quan la meva pell fregues,
volellant les meves robes
amb un suau vent glaçat,
com mostrant-me la presència
quan no et vols sentir ignorat.
Sé que vens cada desembre,
esgarrifes el meu cos,
que vol ser atemperat
pels càlids amanyacs...
per la flama que desprèn
quan la llar de foc encens.
Has vingut amb cantarella
retornant-me la infantesa
d'una televisió encesa
a les portes del Nadal...
El dia de la il.lusió
d'aquells que tot ho esperen...
quan res més els hi fa el pès.
Fantasia de molts dies
esvaïda en un instant...
Has vingut amb un regal
de música celestial,
una petita cadença
recoberta d'afalacs.
Me la portes de forma dolça
arribant-me fins el fons,
que sense haver-la sentit
la ment pot intuir
que brollaran sentides llàgrimes
que del cor voldran sortir...
Desitjo que arribi el dia
que els àngels toquin per mi.
Serà tan bell el moment
que t'esvairàs lentament
obrint pas a les flors
que lluiran pel camí,
acaronant els sentiments
d'aquest encongit cor...
que la neu i el fred encoratgen
per que pugui resorgir
mentre ve la primavera
que farà els colors florir
ressucitant les paraules
que es van quedar galçades
i no van poder sortir...
Arribarà al meu portal
amb un ram entre les mans
em portarà l'aroma
del teu cor sensual
dins una flor amagat...
Silenciosa arribarà
i un somriure em portarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada