No desitja grans regals
ni lluir vestits daurats,
no necessita perles,
ni menjar marisc o neules.
No vol fingides felicitacions
ni haver de menjar torrons.
Tan sols vol gaudir
del que no sempre pot tenir...
Abraçades i converses,
riures i complicitats,
tornar-se a sentir acollida
i estimar, sense mida.
Passejades per la platja
i descalçar-se a la sorra,
escoltar amb deliri el mar
mentre els peus li acarona.
Sentir-se acompanyada
per la mà que més l'estima,
discernir mentre dorm el sol
o somniar, quan neix la lluna.
Contemplar el seu cel blau
i somriure, agraïda.
Despentinar-se amb la brisa
i volar, sabent-se lliure.
Descansar i no pensar
és tot el que li cal...
Poder riure si és feliç
o plorar si se sent trista.
Et portarà en el seu cor,
sempre et protegirà...
Tens un lloc privilegiat,
sap que l'acompanyaras.
No necessita joies,
ni brillants per resplendir,
tan sols la teva llum
il.luminant el camí.
Els seus ulls brillaran
i tornarà a ser lluent...
Serena i pacient
no li calen ornaments...
Potser una carícia,
o potser un petó teu,
li dibuixarà al visatge
el somriure permanent...
No necessita més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada