dimecres, 19 de desembre de 2012

Voldria ser...

Voldria ser el soldat
d'un castell medieval.
No series la princesa
de rossa cabellera...
Series el meu indument
que el desig protegeix,
la meva segona pell
de suau recobriment...
Respiraries del meu alè
escoltant-me el pensament,
sentir que et digui el meu cor:
Princesa, no tinguis por...

Voldria ser un cavaller
que defensi esperances,
amb poderoses espases.
Tu series el meu cavall
m'acolliries al bressol
per suavitzar el meu plor,
i ser dos cossos en un sol...
que cavalquin sense por.
Em portaries a un món llunyà
on córrer lliures i escapar,
per fugir de les mirades...
i que de tant estimar
repiquin picarols
dels ocells espectadors.

Voldria ser un encantador
i tu, una bella flor
per lluir-te orgullós
en el trau del meu cor,
així saber que has curat
les ferides del passat.
Series la meva màgia,
la meva bonica fada...
Demanaríem un desig:
convertir-nos en llençols blancs
per cobrir les nostres ànimes,
així juntes crearíem
el millor dels espectacles...
on dos follets transparents
de cristal.lí pensament
desitgen estimar-se.
On, sense truc ni engany
volen seguir-se amant...

Voldria ser el pensament,
el desig de la teva ment...








2 comentaris:

  1. Muy bonito.
    El estar enamorada te facilita soltar los sentimientos. El amor es lo más inspirador, junto con el desamor, claro.
    Te deseo felicidad a tope. Espero que sepan comprenderte, eres muy delicada.

    ResponElimina
  2. Estoy enamorada siempre!! de mis hijos, de la vida y todo aquello que me hace sentir y vibrar. No es el amor que tu te refieres, aunque no me importaría estarlo.

    ResponElimina