I que bonic seria
que tothom pogués tenir
algú com tu a la vida...
No és gens complicat
gaudir del què ofereix el dia,
caminar, amb l'alegria,
sense mirar el final...
Tan sols avançar
o aturar-nos a mirar,
o sentir que cada passa
és una nova gaubança,
que cada flor del paisatge
és un nou aprenentatge,
que no hi ha dificultats
si et tinc al meu costat.
Què fàcil fas la vida
repartint felicitat,
de com l'amor sense mida,
és una realitat.
Sempre regalant somriures,
per a tu, no hi ha mals dies...
i si apareix la tristor
la fas fora, sense por...
Què bonic que seria
que tothom pogués tenir
algú com tu a la vida,
algú com tu al costat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada