dimarts, 15 de gener de 2013

Els meus petons

Em dius que et faci un petó...
un petó construït amb lletres,
que et faci una poesia
d'allò que escric molts dies...

Hi ha moltes definicions
de tot tipus de petons,
descrits per grans poetes
i també, pintats amb aquarel.les,
dibuixats per grans pintors
en un món de colors...
N'hi ha que estan fets per músics
amb els llavis acariciant
l'instrument musical...
i d'altres, amb il.lusions
o fruits de grans passions...

Els puc fer amb tendresa
o bé, amb gust a dolç...
A vegades, són salats
o potser, un xic picants...

Ben bonics els protectors...
com d'un pare al seu infant,
o els del primer amor
amb les papallones al cor
i els ulls plens d'estrelles,
els de contes de princeses...

Inoblidables els robats...
que duren un instant
però que mai marxen del cap.

Els puc fer a la galta
amb els llavis pintats,
i deixar-los marcats
fins l'eternitat...

Poden ser sorollosos
amb un "Mua" ben sonat,
o també, silenciosos
els més meravellosos...
els que surten de dins,
ens fan tancar els ulls
i arribar a l'infinit...

No trobo una definició
de què és per mi un petó...
Definir és limitar
i els meus petons
no tenen límit...
Podran començar
i també, acabar,
però mai, mai
tenir un final...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada