Els meus petons

Em dius que et faci un petó...

un petó construït amb lletres,

que et faci una poesia

d'allò que escric molts dies...

Hi ha moltes definicions

de tot tipus de petons,

descrits per grans poetes

i també, pintats amb aquarel.les,

dibuixats per grans pintors

en un món de colors...

N'hi ha que estan fets per músics

amb els llavis acariciant

l'instrument musical...

i d'altres, amb il.lusions

o fruits de grans passions...

Els puc fer amb tendresa

o bé, amb gust a dolç...

A vegades, són salats

o potser, un xic picants...

Ben bonics els protectors...

com d'un pare al seu infant,

o els del primer amor

amb les papallones al cor

i els ulls plens d'estrelles,

els de contes de princeses...

Inoblidables els robats...

que duren un instant

però que mai marxen del cap.

Els puc fer a la galta

amb els llavis pintats,

i deixar-los marcats

fins l'eternitat...

Poden ser sorollosos

amb un "Mua" ben sonat,

o també, silenciosos
els més meravellosos...

els que surten de dins,

ens fan tancar els ulls

i arribar a l'infinit...

No trobo una definició

de què és per mi un petó...

Definir és limitar

i els meus petons

no tenen límit...

Podran començar

i també, acabar,

però mai, mai

tenir un final...

©Tots els drets del text reservats