Si desitjar fos un pecat
i estimar estigués penat,
no en tinguis cap dubte
que seria empresonat....
Dins una presó de vidre
amb barrots de fantasia,
on el cap és transparent
i es pot veure el pensament.
On no es pot amagar
el que diu el sentiment,
cap on caminen les mans
i el que desitgen tocar.
On el cor és de cristall
de vermell apassionat,
s'alimenta d'estimar
el que està prohibit tastar...
Però el meu món és de veritat
i estimar-te, realitat.
Desitjar-te no és pecat,
és el què em dona vida
i em sento alliberat...
On l'amor és sense mida
i el plaer, desmesurat.
El meu cor, també és vermell
simbolitza la passió.
S'alimenta dels somriures
que transformes en petons.
Viu en la llibertat
de sentir-se empresonat
entre els barrots de l'amor
i estimat pel teu cor....
entre els braços de l'amor
i estimant el teu cos...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada