Jo no entenc de guitarres
ni de notes musicals,
però ser llegir els ulls
quan em saben parlar...
Jo veig una il.lusió
que acompanya l'alegria,
que no entén de talent
ni tampoc de malaltia.
Jo veig un instrument
que guareix del patiment,
que t'allunya de les pors
i que t'escolta, amb el cor...
L'acarones tots els dies
i et sents alliberar,
creant noves notes
que la febre fan baixar...
No cal ser una mare
per saber llegir uns ulls
d'una menuda nena
amb el desig de tocar
les cordes d'una guitarra
que un gran dia et van trobar...
Jo no entenc de guitarres
però si de grans passions,
i aquesta és la teva,
sense res més al darrera,
que una senzilla nena
que té música a les venes...
Jo sento que és un premi
a un esforç constant,
que es veu recompensat...
sense cap més intenció
que alimentar una passió.
I no hi ha més a ensenyar
a qui no vulgui mirar,
i tot per oferir
a qui vulgui escoltar
el que diuen els teus ulls
quan l'estàs acaronant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada