L'amor podria ser
tenir algú al costat,
caminar de la mà
sense deixar-se anar,
ajudar-se a aixecar
quan les forces han fallat,
donar suficient alè
quan el cor ha sentit
que ja no pot seguir...
No pensis que és
caminar sense sentit
per camins oposats,
ni córrer en paral.lel
cap a fites diferents...
L'amor podria ser
compartir les alegries,
aplaudir quan cal
i també, eixugar el plor
si ens envaeix el dol...
encoratjar, quan fa falta
o abraçar...
fins i tot
quan no fa falta...
No pensis que és
competir per ser feliç,
ni haver de demanar
quan estàs desconsolat...
L'amor podria ser
converses de matinada,
escoltar com ningú
quan un creu que s'ha perdut,
o senzillament decidir,
acariciant les paraules,
sentir junts la nit
mentre el món ja s'ha dormit...
I parlar, no és dir
el què es diu per compromís...
ni sentir que tot ho diu
un petó de bona nit...
L'amor podria ser
bonica companyia
però no de cortesia...
és aquella que diu SI
quan preguntes: vols venir?
o que no cal demanar-ho,
perquè no hi ha més desig
que voler estar al costat
d'allò més preuat...
Si ser-hi és un esforç
i si sempre hi ha excusa,
potser és hora de saber
si el que un dia va ser amor
ara ja no ho sent el cor...
I saber-ho no és dolent,
fer-ho, és de valents...
i sigues sempre conscient
que mai perds el que no tens...
Que no és lluita, ni és guerra,
tan sols és decidir
que vols ser feliç,
que no tanquis els ulls
per por a estar perdut,
i busquis el teu lloc
allà on et digui el cor,
que tinguis la oportunitat
de tornar a començar
i tenir al teu costat
a l'amor, el de veritat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada