dissabte, 19 de gener de 2013

Plou al cor

Em miro en els teus ulls...
em veig, en la teva mirada,
la teva cara és el mirall
on m'hi he vist reflexada,
en un temps no molt llunyà...
quan tot semblava trontollar.
És l'expressió apagada,
el somriure desencisat
i el caminar, esgotat...
És la decepció de la vida,
la injustícia d'alguns dies
que creus que mai passaran...
Són preguntes sense resposta
que ningú et sabrà explicar...
És la pluja que mai cesa,
que no para de mullar
tot i el sol que avui escalfa
a la resta dels mortals....
Tots els drets del text reservats

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada