diumenge, 13 de gener de 2013

Posa-li nom...

No sé si és indiscreció
mirar-te per la finestra,
observar-te rere el vidre
protegit per la penombra,
que em mostra el que puc veure...

No sé si és indiscreció
o si és satisfacció...
quan de sobte veig que et gires
i ets tu qui em mira...
la meva ombra en la cortina
protegida en la penombra
que no mostra el que vols veure...

No sé si és indiscreció
o si dir-li covardia...
de no mirar-nos als ulls
i observar-nos tots els dies,
sense un vidre al mig
ni tapats per les cortines...
Sentir-nos transparents
com el cristall que ens mira,
agafar-nos de les mans
i que desaparegui el dubte
per posar-li el nom correcte
al mirar-nos tots els dies...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada