No és que avui sigui el dia
que et trobi més a faltar,
ni que ahir, no et pensés
ni que demà, ho deixi de fer...
Diuen que el dol
son dos anys...
en teoria, avui és el dia,
però això és un parany
no t'oblidaré en mil anys...
Han passat uns quants més
des que va arribar un dia
que una mare jo tenia
però que no reconeixia,
que ja l'havia perdut
quan ningú se l'havia endut...
Sóc una filla egoista
i et voldria al meu costat,
per compartir alegries
que aquests dos anys m'han portat.
Tu faries minvar les penes
que també m'han arribat,
però això no importaria
si et tingués al meu costat...
No és la pena, no tenir-te...
és que no puguis gaudir
dels teus nets, que t'estimen
i que no et poden tenir.
No és la pena, no tenir-te...
és que no puguis sentir
abraçades i petons
que tenien reservats
per la millor àvia del món.
Moltes gràcies per baixar-me
tants estels aquests dos anys,
per eixugar-me les llàgrimes
quan els meus ulls han plorat...
No t'explicaré més coses
perquè tu ens veus, des d'allà...
ens dones un cop de mà
sense haver-ho de demanar
Aviat sentiràs un àngel
que tocarà una guitarra...
amb el moviment de les ales,
el batec del meu cor
i el somriure picaresc
d'un nen de caramel,
t'arribaran les carícies
que de vellut t'hem fet...
També sentiràs petons
que els hem fet voladors
i van carregats d'amor
per la millor àvia del món...
Però no miris les llàgrimes
que surten del meu cor,
que també són d'alegria
per sentir-te tan aprop...
T'estimo Mami... Sempre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada