dimecres, 27 de febrer del 2013

Inert o ardent...

Un munt de glaçons
en un vas de refresc,
o en un beure joiós
d'un vespre de calor
per apaivagar l'anhel
d'una gola que té set.

Ballant entre el líquid,
encongint-se amb l'escalfor
d'unes càlides mans
apropant-se a l'envàs
que revesteix el cor...
Es desfan, incontrolables...
en sentir uns llavis vermells
fins fondre's amb el contacte
i despullar la seva pell

Així de viu i  intens
pot ser un glaçó de gel ...
Així és com pots ser,
si ets glaçó fonent
i en les ganes de viure
el desig deixes lliure...

O un gran bloc de gel
que es manté inaltreable
immòbil i serè,
quan no s'allibera del fred...
Presoner en una càmera,
fosca i gèlida estança...
per un simple tros de glaç
que el sentiment amaga..

Que recula, si algú obre,
que no vol veure el sol
ni que res l'alliberi
del seu fosc i fred son...

Que l'escalfor, li fa por
i s'espanta amb la claror...
que no vol tornar-se líquid
ni mostrar el seu interior...
que no vol que el pertorbin
ni ensenyar els sentiments
que desitgen ser lliures
i tornar-se transparents...

Així de trist i apesarat
pot ser un roc de glaç...
Així és com pots ser
si ets un bloc de gel
sentir-te fosc i fred...
amb un cor que fuig de riure
i les ganes de viure
no les vol deixar lliures.
Aquesta és la diferència
entre viure i sobreviure...
decidir ser viu glaçó
o convertir-te en inert bloc

Aquesta és la qüestió...
és la teva elecció...

©Tots els drets del text reservats









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada