divendres, 8 de febrer del 2013

Punts suspensius...

A qualsevol llibre
li arriba el final,
un punt en la història
on ha d'acabar...

Però això, no és història
ni un llibre corrent,
que acaba tancat
o al prestatge amagat.

Això és proemi
d'un conte sincer
amb un fins després
que el manté obert...

Un conte diferent
sense data,
ni temps...
Un conte per sempre
o per un moment...
Un conte de paraules
sense bruixes,
ni fades...

Lectura d'un dia
que és infinita...
Lletres temporals
però que són immortals...
Paraules que acaben
per sempre gravades...

Ni un punt i final,
ni un vet aquí,
ni un és la fi...

Són punts suspensius
que et fan sentir viu,
que posen la ploma
al teu interior...
sense ordres,
ni normes,
ni imperatius...

Esperant un final
que et surti de dins
que estigui escrit
amb la ploma del pit...
per aquest, el meu conte,
que jo t'he descrit...
Que omplis, com vulguis,
els punts suspensius...
que li tornis la vida
i l'alegria...
o acabi morint
i li arribi la fi...








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada