dissabte, 16 de febrer del 2013

Vull petons en blanc i negre...

No vull petons de colors
fruits de la inspiració,
que apareix de repent
i s'esfuma, en un moment...

No vull que siguis pinzell
dels meus llavis de mel,
ni que perfilis brillantors
que s'esborrin del meu cos...

No vull petons de pel.lícula
ni carícies estudiades,
ni guió de fantasia
que desapareix, en un dia...

No vull petons d'un instant
ni tampoc, d'imaginats,
no vull somnis d'una nit
ni records d'un dia gris...

Vull petons en blanc i negre
que posin sol a la penombra,
vull la vida de colors
i que la pintem tots dos.

Vull colors de papallona
que pigmentin el meu cor
i amb ales delicades
acaronar les teves ganes.

Vull sentir les abraçades
totalment inesperades,
de les que pugui sentir
fins i tot, si no ets amb mi.

Vull petons de primavera
en una tarda d'hivern,
vull el sol que m'atempera
un instant que es faci etern.

Vull petons, a poc a poc
que em recorrin tot el cos
vull petons fets de cor
que omplin tots els racons.

Vull petons fets a foc lent...
sense presses ni moments,
amagats a la cabana
o al bell mig de la plaça.

Vull petons en blanc i negre
per omplir-me de colors...

©Tots els drets del text reservats

2 comentaris:

  1. Ole! Molt bo! Com es nota que les lletres st suerte soles. Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies... És així, i quan surten, no les hem d'aturar...

      Elimina