diumenge, 31 de març de 2013

Un Mag...

No és el dia de la màgia
però sense ella
res té gràcia...
 
Posem que hi ha un mag amagat
per no sentir-se observat...
Ha fet un pas endavant
en un rellotge aturat,
s'ha atrevit a robar una hora
a una nit, sense vergonya...
 
Ha despullat la nuesa
d'un cos que no té pressa,
li ha pres un tros de pell
i l'ha guardat dins el palmell...
 
L'ha fos, dins la seva mà
amb el puny ben tancat...
per no deixar-lo escapar
l'ha tingut empresonat.
 
Se l'ha acostat al pit
l'ha endinsat, fins el cor...
i per fer marxar la por,
amb la pell, l'ha protegit...
 
Ara, és un cor recobert
per l'embolcall de la pell...
d'un cos, que sense pressa
va viure una nit intensa...
aquesta va ser la recompensa
d'un mag que li va robar
una hora de felicitat...

©Tots els drets del text reservats

dijous, 28 de març de 2013

No existe lugar


No existe lugar
en este universo
mejor que tus brazos
mejor que este cuento...

No existe lugar
...
ni un solo verso
que descubra este mar
que describa tus besos...

No importa el sitio,
no importa el momento...
te pienso, y existo
te sueño... y despierto

Que más da la hora
el mañana, es ahora...
es tiempo de amarte
no quiero añorarte...

Regálame el aire
tan solo un instante,
que pueda respirar
cuando me siento ahogar...

Regálame el viento
tormenta del desierto...
que sea tu aliento
vestido en mi cuerpo...

La arena que vuela,
el deseo que llena...
la luna cargada
sobre tus espaldas...
la luna que bajas
todas las mañanas...

La luz de mi vida,
carícia del alba...
susurro del cielo
amante del sueño...
 
 

dimecres, 27 de març de 2013

Allà...


Allà on no arriben les paraules
allà on es perden les fades
allà on els sentits parlen
és allà, on es troben les ànimes...

Allà on les pells es fonenallà on els cossos es dissolen
allà on els ulls es fussionen...
és allà on els desitjos es troben

L'aire, es transforma
les carícies, prenen forma...
la música es torna seda
les mans, es tornen gotes
que et ruixen, a cada nota
tots els porus de la pell
eriçada pel concert
dirigit pel sentiment...

Allà on no acaba mai,
on és etern el recital...
allà on els cossos extasiats
desitgen seguir abraçats...

Allà on la música es torna seda
allà on el cos és instrument...
allà on els dits són harmonia
que componen la meva melodia...

És allà, on t'he trobat
és allà, on t'he desitjat...
on tancar els ulls per somiar
fins a tu em fa arribar...

dimarts, 26 de març de 2013

Pura vida

Segur que no és senzill
però res ho ha estat aquí...
 
No cal que giris el cap
ni retrocedir una passa,
ni tan sols cal recordar
primaveres del passat...
 
Segur que pots moure el món
amb la força del teu cor,
que res et podrà aturar
que res podrà evitar
que arribis on vols anar...
 
Ningú ha dit que fos senzill,
sense pedres al camí...
a la vida, tot és risc
aventures del perill...
 
Sense emoció, no hi ha raó...
No és bogeria, és pura vida!!
tot el sentir ens fa viure,
quan tot el viure, és passió
quan t'abraça l'emoció...
 
No pateixis si no pots
posar nom a tot això...
que això s'ha de gaudir
sense haver-ho de definir...
 
Tan sols escolta el teu cor
el que en sap més de tot...
Tanca els ulls i respira
que aquest aire et fa de guia,
és l'aroma de la vida...
 
El sentiment està sorprès
per tots els descobriments,
de saber que pots estimar
més enllà d'imaginar...
de saber que estimar
és camí sense final...
 
No tens por de tot això
és l'amor, que tot ho pot...
com el néixer de les flors
que no saben de tardors...
 
És un dolç despertar
de sentir-te enamorar...
és un tendre despullar
d'una ànima que vol amar...
Sense mida ni control
deixa dir al teu cor...
 
No hi ha res més real
deixa'l que et pugui explicar...
ell en sap més que jo
ell et portarà un nou món,
on pots viure, cada dia
les passions de la vida...
Allà on puguis gaudir
sense haver-ho de definir...

 
©Tots els drets del text reservats

Sensata bogeria

Són colors en negra nit
és vaixell en ple camí
són estels a les muntanyes
és la lluna quan et parla...
 
Són somriures en els arbres
és tot l'aire que t'abraça
són carícies dibuixades
és la olor de les mirades...
 
És escapar-se un matí
i oblidar la llum del dia
És baixar un trosset de cel
i estimar-lo de per vida...
 



És la pluja quan no mulla
són els ulls de la música
és un boig sentiment
per als ulls de la gent....

És la bogeria més grata
de la ment més sensata
és el pensament més assenyat
d'un cap entenimentat...

©Tots els drets del text reservats
 



dilluns, 25 de març de 2013

Poesia feta vida...

El dia que et vaig somiar
sabia que eres real,
 que un dia sortiries
per retornar-me a la vida...
Sabia que algun dia
series el meu somriure,
sabia que algun dia
del meu somni,
sortiries...

Series la meva pell
Series el meu estel…
Aquell que sempre brillava
quan la llum se m’apagava.
 Series la poesia
que un dia, vaig escriure...
Series un full en blanc
que espera el poema 
d’una ànima sencera...
 
Sabia que algun dia
em donaries un nou dia…
Que tornaria ser nena
que no entén de condemna…
Series aquella mescla…
l’amalgama més perfecte…
Series la peça ideal 
la que encaixa i complementa…
 
Avui, ha sigut el dia
Avui, és el nou dia…
que la vida m’ha donat
tot el que havia somiat
Per fi, he tocat la pell...
el tacte de la seda…
És la teva
És la meva... 
son dues pells brodades, 
dos vestits fets a la mida...
Son dos cossos recoberts
dels mateixos sentiments…
 Dues ànimes en una pell
unides per l’anhel…
Dues ànimes que s’han trobat
sense temps, ni edat…
La puresa feta amor
netedat en la passió.
La il·lusió feta desig
El despertar dels sentits…
Mossegades incontrolades,
El sabor de les besades...
Llengües que es descobreixen,  
Sentiments amb tremolor, 
 Mirades fetes de l’amor…
 Dos cossos abraçats
en perfecta sintonia…
Dos cossos que s’han fos
en absoluta harmonia
La música feta carícia
les notes de la poesia…
Emocions indescriptibles
sensibilitat feta carícies... 
Complicitat dels somriures...
Vull sentir-ho tot de tu
Vull sentir-ho tot en mi…
Vull caminar al teu costat
Agafada de la mà...
Vull dormir, totes les nits
acaronant el teu pit…
Que m’abracis per l’esquena
i fer les nits
eternes…
  
Amb dies d’intensitat
i moments apassionats… 
Els més  dolços instants
els viuré al teu costat…

diumenge, 24 de març de 2013

El viaje...

La alegría en cada paso
ilusiones en las manos,
nerviosa la mirada...
En el andén, la calma,
y de equipaje
las ganas...
 
Una maleta llena
de deseo y esperanza,
vacía de toda ropa,
desnuda lleva el alma...
 
Una maleta vieja
con ilusiones nuevas...
vacía de pasado,
de viajes olvidados...
de caminos cansados
de vagones equivocados...
 
En el alma, el calor,
el cuerpo sin temblor...
sin frio del invierno
sin el llanto del miedo...
 
Un ligero equipaje,
un corazón cargado...
de latidos, que son nuevos,
de sentimientos hallados...
 
Una estación que observa
los andenes de la vida...
Pasajeros de este cuento,
con errores y lamentos...
Las vías, como guías
los railes de este tren
que te llevan al edén...
El viaje es perfecto
cuendo el vagón
es el correcto...
 
No importa el destino
ni lo largo del viaje...
será lindo el paisaje
será feliz el camino,
será bonito
contigo....

 
©Tots els drets del text reservats

No deixis de somiar...

Una dia, van dir-me
que vigilés amb els somnis
que a vegades pots tenir
els pensaments que has dormit...

Un dia, van dir-me
que el meu món no era real,
que tan sols és fantasia
d'algu que és ignorant...
que deixés de somiar
i tornés a la realitat...

I el meu món, és de veritat...
pot ser que no l'entenguis
o que ni tan sols ho intentis...
No ho puc explicar, ni dir
à qui no ho pot sentir...
tan de bo ho pogués fer
i somiessis tu també...
Així potser creuries
la realitat dels meus dies...

I jo que sóc somiadora
ho fet totes les nits
mentre els ulls es tancaven,
la ment obria camins...

Tant i tant m'ha agradat
que també desperta he somiat
paisatges i nous paratges
d'indrets inimaginables...
Aventures i contes
de fades i de monstres,
d'amors incandescents
i somriures permanents...

Ho he fet a totes hores
fins i tot, en les més fosques...
que el somiar, com l'escriure
és la millor companyia...
L'escriure, ha pres vida
i s'ha convertit en llibre...
lletres pures i sentiments
de quan dormia la ment...

I ho sento, però m'atreviré
i mai més vigilaré...
somiaré, tots els dies
i seràs el meu somriure
Els somnis són pensaments
desitjos de la ment...
i els somnis, prenen vida
caminant al teu costat
per poder seguir somiant
quan els ulls han despertat
i els pensaments, son realitat...

©Tots els drets del text reservats

dissabte, 23 de març de 2013

Sense pressa...

Un lent despertar
un suau caminar...
un núvol per la finestra
un dia que no té pressa...
 
Un cafè sobre la taula
un matí ple de fragància...
un dolç a la boca
d'un petó que s'apropa...
 
Unes paraules que fan somriure
unes lletres sense malícia...
sentiment pur i net
que m'acarona la pell...
 
El silenci encisador
d'un dia sense pressa...
una música de companya
i la brisa de l'esperança...
 
Un cafè sobre la taula
i un bolígraf que no para...
que escriurà, lentament...
que dirà els seus sentiments...
que vol dibuixar el somriure
dels meus ulls quan et miren,
que vol posar pensaments
al damunt de la teva pell...

 
©Tots els drets del text reservats

divendres, 22 de març de 2013

Preludi...

Aquest matí, molt de matí, escoltava aquest preciós preludi de Tàrrega... una guitarra, unes mans, un sentiment, un silenci... la meva petita tocant “Lágrima”.

Sense poder-ho evitar, millor dit, sense voler-ho reprimir, una llàgrima ha sortit... com una nota, des de l’ànima... Un profund sentiment d’alegria, per tot el que tinc, per les descobertes i les noves sensacions, per tot el somiat, per tot el què vindrà... per tot el passat i per tot el viscut, per tot el què sóc...

Un sentiment semblant a quan saps que allò que portes dins teu és a punt de sortir, que una part de tu serà una nova llum... com quan el teu fill és a punt de néixer... Llàgrimes d’emoció, d’amor tan desmesurat envers aquell trosset de tu, que encara no l’has vist, no l’has tocat, no l’has abraçat... però ho saps tot d’ell; la seva olor, les seves pors, el tacte de la seva pell, el seu somriure... el seu sentir, el seu tot... perquè és una part de tu mateixa. Aquell sentiment tan immens d’absoluta felicitat per viure moments tan meravellosos i indescriptibles...
Al mateix temps, incertesa, por, desig... saps que tot anirà bé, però necessites aquella mà que t’acarona, que agafa fort la teva i et diu que ho estàs fent molt bé... Com quan Curra, l’entranyable llevadora de somriure d’àngel i carícies de mare, em van envoltar de protecció... fent-ho tan senzill i bonic, que totes les pors es van esvair, la pau i el silenci em van abraçar... fins que el plor més dolç sortit de les meves entranyes es va convertir en el batec del meu cor, el meu nou cor...

I és que, hi ha moments a la vida, que sents que ets tu qui torna a néixer... que obres els ulls, que veus una nova llum, que trenques el plor... que sents que és un gran dia, un nou dia... on tot està per descobrir...
http://www.youtube.com/watch?v=ZgVDl_tElzk&feature=share 

dijous, 21 de març de 2013

Nunca digas adiós...

Que no sea un adiós
ni una despedida,
que no sea un día triste
ni de melancolía...

Que no sea un adiós...
que sea un Te Quiero,
que sea un Te Amo
para siempre, 
guardado...
Aquello que fue un sueño
que creció por dentro 
jamás será motivo
de arrepentimiento....

Fue bonito,
fue real,
mucho más que imaginar...
Fue un lindo despertar
de aquel inmenso sentir,
el que no hace sufrir
el que te hace feliz...
El que no sabe de miedos
tan sólo, de atrevimientos...
el que despierta sentidos
si permanecen dormidos....

No hay lugar para el rencor,
ni pena en el corazón...
sólo agradecimiento
por tan bello sentimiento...
Por haber aprendido,
por haberme enseñado
que el amor, de verdad,
es una realidad...
Que realmente existe
y que un día,
tu lo fuiste...
maestro del cuento,
palabras del viento,
mi más dulce pensamiento...

Desnudaste mi alma
vestiste mi cuerpo,
de pasión y deseo...
en todo momento
en cualquier lugar 
fuiste mi renacer,
mi más tierno despertar
mis pasos,
mi caminar...

No sé si coincidiremos
si un día,
nos encontraremos...
mientras tanto,
sé feliz...
y no te acuerdes de mí...
pero si un día, no lo eres,
si dejaras de serlo,
lucha por lo que quieres
sin esperar el momento....

Si un sólo día, pensaras en mí
y ése pensar, te  hiciera feliz...
recuerda, amor mío,
que un día, el destino,
juntó nuestros caminos...
Recuerda, sin miedo,
aquello sentido...
en días de encrucijadas
en noches sin madrugadas...
en días de frío invierno
el verano en nuestros cuerpos...

Si un sólo día,
pensaras en mí
y ése pensar,
te  hiciera feliz...
recuerda, amor mío,
que siempre estaré aquí...
tendré un sitio para tí...
Hagamos realidad
aquella casualidad,
que no exista el miedo
que paraliza deseos,
que sea un Te Amo
escrito en dos cuerpos...
 
Que no sea un adiós,
que sea un te quiero,
que sea un Te Amo
para siempre, guardado...

Sin rencor, sin dolor
sin pena ni reproches...
tan sólo con amor
guardado...
en el corazón.


©Tots els drets del text reservats

dimecres, 20 de març de 2013

Bany de sentimens...

Ressaca de sentiments
emocions a flor de pell...

Passar del res, al tot...
com naixement d'un nadó,
tan sols una guspira
és la llum de la vida...

Una llàgrima incontrolada
un somriure, que és un plor...
un diminut oceà
que conté la immensitat...

Uns ulls que poden veure
més endins del que tu mires,
un cor que pot sentir
el bategar del teu pit...

Una mà, que abraça la meva
o la meva, que ho fa amb la teva...
o dues que s'han trobat
i no es voldrien separar...

Una pell que s'esgarrifa,
un moment, que vol ser etern
un sol dit que acarona,
que en tocar-me
em desmorona... 
com la onada ho fa amb la sorra
quan arriba a la seva vora...
i esborra en un instant
les petjades del passat

Tot un món de sentiments
que et banyen tota la pell...
tot un món d'emocions
que vesteixen el meu cos...

©Tots els drets del text reservats

dilluns, 18 de març de 2013

Dies grans...

Els dies importants
sempre són recordats...

Avui, serà un gran dia...
i potser, també demà
i tots els que vindran
segur que ho seran...

Però avui,
tinc papallones...
d'aquelles que sempre acaronen,
amb ales sanadores
que donen serenor
per si em ve tremolor
d'un neguit incontrolat
per sentir-te al meu costat...

I el dia
tindrà una gran nit...
i també seràs amb mi.
Asseguda al meu costat
sentiràs el recital
d'una nena angelical...

Agafades de la mà
les llàgrimes
sortiran...
Et sentiràs orgullosa
de la teva petitona,
que acarones, dolçament
amb un profund sentiment...

I es que sempre ets amb mi...
per els dies importants
encara...
fer-los més grans.

©Tots els drets reservats

Fem del matí, una altra nit...

Em desperta una paraula
que acarona
però no parla...
Sento un àngel a la pell
dibuixant-me la vida
d'un somriure al meu rostre...
Em diu que tanqui els ulls
que farem el moment nostre...
que allarguem aquest matí
fins tornar-lo nit...

Avui, no hi ha olor a cafè
ni fa fred al carrer...
Avui no hi ha pressa
ni temps...
avui, reciten les pells...

Sento la veu
del sospir...
un dolç aroma
de l'ànima...
Respiro aquest encís.
arraulida en el teu pit...
Fem del matí
una altra nit...

Avui fondrem la neu...
i en la foscor
veurem el sol...
Avui, la claror,
serà la llum
de dos cors
amb resplandor,
que en mirar-se
han revifat...
que han fet ressorgir la flama
d'un foc apagat
per un desig ofegat...

On no quedava caliu
ara, hi ha un foc viu
que il.luminarà les ànimes
fent de les nits
matinades...
fent que el moment
sigui etern...

©Tots els drets del text reservats






diumenge, 17 de març de 2013

Sentir...

Sento dolor a la pell
de tenir-la eriçada,
que les emocions
estan descontrolades...

Sento que puc sentir
molt més del que he sentit...
que em queda molt camí
per continuar sentint...

Sento que el meu cor
ara, ja no en té prou...
Ara, en vol més,
ara...
sap el què és...

Sento que és bon moment
per seguir somiant
i ser valent...
Ara, que el sentir
sap el que vol tenir...

Ara, que el sentir
m.ha obert el camí,
ara, la meva ment
en sap més
de sentiments...

Ara, sé què vol dir
el que em deies ahir...
i ara, que ho he sentit
ara...
ho vull tenir...

Tinc en els ulls, llàgrimes...
i somriures a l'ànima...
Sentir, no és patir,
en tot cas, descobrir...

Tan és que demà
ho hagi d'oblidar...
amb llàgrimes de dolor
i tristor al cor...
L'ànima, somriurà...
El sentir, quedarà...
per sempre recordat...


©Tots els drets del text reservats

divendres, 15 de març de 2013

Somnis de fada...

Potser l'hivern ha congelat
el teu pit
desprotegit,
que desitjava estimar
i el fred
l'ha espantat...

Potser avui,
o qui sap, si demà
la primavera arribarà...
Si les flors
t'abraçaran el cor...
Si la meva escalfor
et refarà...
si et tindré
al meu costat...

No sé si serà així
o si tan sols
és un desig...
Si serà autèntic,
o serà un somni
que un dia
l'ànima m'omplis...

Potser ho tindré
i un dia, t'estimaré...
O tan sols serà
fantasia per recordar...

De moment, ho tinc tot,
quan el tot és suficient
per tenir en pau el cor
i satisfeta la ment...

Paraules que són de conte,
que m'embolcallen
a totes hores...
Paraules que reconforten,
sortides de dintre,
de la profunditat més íntima...

Carícies de quatre notes
que en respirar-les
m'acaronen...
la pell s'esgarrifa,
i la nit
es torna dia...

Els somnis
tornen a viure,
la màgia
fa de les seves,
i les fades
apareixen...
Fan bategar les ales
i em despullen l'ànima...

Ànima que torna a riure,
és un estel ben lliure...
que balla amb el vent,
que dansa al voltant
de dos cossos,
somiant...

Que la sents al costat
del teu cor, congelat...
per si les flors han perdut
el poder de sanar
un desig apagat,
per si el fred t'ha envaït
i no vol marxar...
ella, et ve a buscar,
d'escalfor, t'omplirà...
i en el teu pit
dormirà...


©Tots els drets del text reservats