qualsevol tarda d'encís...
Entre les mans, una tassa
i en les mirades, les ànsies...
Les ganes de fer
un bonic joc de màgia
per fondre la taula
que posa distància
i separa les ganes...
Uns dits juganers
fan boletes de paper,
uns dits reprimits
que entretenen el desig...
Uns dits que fan fora
una engruna que fa nosa
per estar més a la vora
d'aquesta guspira que vola.
Les mans sobre la taula,
una corrent que atrapa...
pessigolles a la panxa
i espurnes en l'aire...
Uns dits que s'atrauen
amb una força estranya.
La corrent, els atansa
fins fer-los inseparables...
Quatre mans, que s'abracen,
quatre mans, que són una...
com els cossos amb les ànimes
que no poden separar-se
El suau tacte del caprici,
cenyides amb desfici...
La seda, feta pell
del turmell fins el cabell...
Dos cossos, un de sol,
el desglaç de la fredor,
el desgel d'un glaçó
que duies dins el cor...
El poder de quatre mans
per fer estremir tot un cos...
Joc de mans, que sense màgia
fan desaparèixer la taula.
Joc de mans, entremaliades
descobrint-se, afanyades...
des de l'ungla al canell,
des dels ossos fins la pell...
Quatre mans, amb avidesa
investiguen la feblesa
acariciant la nuesa
d'uns dits despullats
en dos cossos enrampats...
©Tots els drets del text reservats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada